Fotocrònica del trajecte El Prat-Calella en Rodalies (I)

Quan arribes a l'aeroport del Prat et trobes, essent diumenge a les vuit del vespre, una instal·lació encara prou digna. Menys saturada que a la sortida, que semblava que allò havia de rebentar amb l'overbooking típic de l'operació sortida, una expresió que en termes aeroportuaris no sé si s'utilitza tant com quan parles de carreteres. A la sortida, El Prat estava com un ou. A la tornada, ahir, encara era digerible. Anar de punta a punta de la terminal no va ser pas cap odissea. Hi has d'anar —fins a l'altre extrem— perquè l'accés a l'estació de Renfe de l'aeroport s'ha de fer a través d'aquella passarel·la que va estar mesos i mesos en obres i inoperativa. Afortunadament, el pont que connecta aeroport i estació està operatiu, però, ai las!, la cinta aquella que t'arrossega no funciona. Encara, vull pensar.

Quan arribes a l'estació t'esperes veure algun tren, oi? Doncs, no. Cap ni un. La platja de vies —crec que es fa servir aquesta expressió— era un oasi. Una estació despullada de trens i de passatgers. Solitària. Què passa aquí? Doncs que en aquest país els trens de Rodalies no van! Com no hi havia caigut? L'amuntegament de carros de l'aeroport just davant de la taquilla i de les màquines expenedores de bitllets és la primera complicació, sobretot perquè quan t'hi acostes ho fas amb maletes. Mentre l'A. extreu els bitllets de la màquina —3,10 euros per anar fins a Calella (Alt Maresme)—, detecto que a l'estació no hi ha trens ni n'hi haurà. Estació fora de servei. Diumenge 12 d'agost, quarts de 9 del vespre. Aeroport de Barcelona, capital olímpica i referent turístic mundial.