Abans d'anar a dormir: les lectures de les vacances
Volia fer una anotació amb les meves lectures d'aquestes vacances. La faig ara que tornem de l'habitual sopar que en Quim i la Joana organitzen per la festa major de Tordera. Abans d'anar a dormir, aquest any que ja no ens quedem al ball. L'edat, deu ser.
M'he empassat d'una tirada el llibre de Patrícia Gabancho [wiki] El preu de ser catalans. Una crua anàlisi de la realitat (cultural) del país, necessària per a reaccionar i evitar l'extinció nacional. És un assaig molt interessant, provocador a voltes.
M'ha semblat molt oportú, com a professional, el llibre coral Embolicats amb el periodisme. Reptes dels mitjans de comunicació catalans (1975-2006), del qual aniré escrivint en properes anotacions. Polièdric, és un volum —coordinat per Joaquim Noguero— que conté dosis repartides d'optimisme i pessimisme sobre l'espai català de comunicació.
Brutal, magnífic i altament recomanable El mirall escocès, més actual que mai per la situació catalana i per la nova etapa que afronta Escòcia, a les portes d'un referèndum d'independència. Felicito l'amic Xavier Solano [bloc], una veu sobiranista que cal tenir en compte.
He tornat a Sergi Pàmies amb els contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes. Fantasia i quotidianitat.
M'ha caigut a les mans Las pequeñas memorias de José Saramago. La infantesa portugesa del Nobel m'ha evocat alguns records de les meves arrels gallegues i dels viatges que hi feia de petit.
Ara tinc sobre la taula Catalunya, republicana i autònoma (1931-1936) de Fèlix Cucurull [web]. Aquest agost s'ha celebrat el primer aniversari de l'entrada en vigor de la reforma estatutària i, tal i com estan les coses, va molt bé repassar la història. Precisament tinc un exemplar del tercer número dels Quaderns d'estudis arenyencs, que publicava, el setembre del 1996, un article inèdit de Cucurull en un quadernet dedicat íntegrament a ell com a fill predilecte de la vila d'Arenys de Mar.
Repassar les revistes de l'Òmnium també és un luxe. I m'entreté especialment rellegir articles de premsa i mirar publicacions antigues. Per no parlar dels apunts impresos (sí, confesso que encara els imprimeixo selectivament!) de blocs mítics i que em vaig guardant en una carpeta que aquestes dies m'espera.
De la meva mania d'endreçar llibres, diaris, revistes, articles fotocopiats i tota mena d'objecte o record millor que no en parli. L'ordre genera estrès, però quan tens la sensació que el controles i el superes, també és cert que satisfà altíssimament.
Perdoneu el to personal, però aquests dies de relax...
M'he empassat d'una tirada el llibre de Patrícia Gabancho [wiki] El preu de ser catalans. Una crua anàlisi de la realitat (cultural) del país, necessària per a reaccionar i evitar l'extinció nacional. És un assaig molt interessant, provocador a voltes.
M'ha semblat molt oportú, com a professional, el llibre coral Embolicats amb el periodisme. Reptes dels mitjans de comunicació catalans (1975-2006), del qual aniré escrivint en properes anotacions. Polièdric, és un volum —coordinat per Joaquim Noguero— que conté dosis repartides d'optimisme i pessimisme sobre l'espai català de comunicació.
Brutal, magnífic i altament recomanable El mirall escocès, més actual que mai per la situació catalana i per la nova etapa que afronta Escòcia, a les portes d'un referèndum d'independència. Felicito l'amic Xavier Solano [bloc], una veu sobiranista que cal tenir en compte.
He tornat a Sergi Pàmies amb els contes de Si menges una llimona sense fer ganyotes. Fantasia i quotidianitat.
M'ha caigut a les mans Las pequeñas memorias de José Saramago. La infantesa portugesa del Nobel m'ha evocat alguns records de les meves arrels gallegues i dels viatges que hi feia de petit.
Ara tinc sobre la taula Catalunya, republicana i autònoma (1931-1936) de Fèlix Cucurull [web]. Aquest agost s'ha celebrat el primer aniversari de l'entrada en vigor de la reforma estatutària i, tal i com estan les coses, va molt bé repassar la història. Precisament tinc un exemplar del tercer número dels Quaderns d'estudis arenyencs, que publicava, el setembre del 1996, un article inèdit de Cucurull en un quadernet dedicat íntegrament a ell com a fill predilecte de la vila d'Arenys de Mar.
Repassar les revistes de l'Òmnium també és un luxe. I m'entreté especialment rellegir articles de premsa i mirar publicacions antigues. Per no parlar dels apunts impresos (sí, confesso que encara els imprimeixo selectivament!) de blocs mítics i que em vaig guardant en una carpeta que aquestes dies m'espera.
De la meva mania d'endreçar llibres, diaris, revistes, articles fotocopiats i tota mena d'objecte o record millor que no en parli. L'ordre genera estrès, però quan tens la sensació que el controles i el superes, també és cert que satisfà altíssimament.
Perdoneu el to personal, però aquests dies de relax...