Oportunitat històrica (per al Maresme i tot el país)
Llegia ahir l'interessant article del conseller Joaquim Nadal a l'Avui titulat Preparant el futur i pensava que estava a mig camí de la carta als Reis al nou ciutadà barceloníVíctor Morlán i la petició preventiva de perdó per tot el que està caient. L'article era un llistat dels projectes d'inversió que el Departament de Política Terrritorial i Obres Públiques reclama al Ministeri de Foment després que el secretari d'Estat Morlán digués que el problema de la infrainversió a Catalunya era culpa de la manca d'impuls i planificació de la Generalitat. El conseller Nadal, murri com és, feia l'article a l'Avui (no trobo l'enllaç) en què recordava les grans infraestructures depenents de l'Estat que encara estan per fer. Amb un to optimista que evitava el victimisme tradicionalment atribuït als governs de Jordi Pujol —dic "atribuït", no se m'escandalitzi ningú ara!—, el titular de les obres públiques del país s'avançava a allò que acabaria sent notícia el mateix dia a la tarda: que el President José Montilla li havia demanat un mapa de les infraestructures per convertir-lo en el full de ruta imminent. És a dir, un paper per anar a can Zapatero a demanar un canvi de rumb en la desinversió endèmica de l'Estat [Catalunya rep per habitant la meitat que Aragó i Astúries].
Entre els projectes esmentats en l'article en qüestió, Nadal citava tres que afecten la meva comarca. El desdoblament de la via del tren de la línia de la costa a partir d'Arenys de Mar ("perllongament desdoblat de la línia del Maresme", diu el conseller), els carrils laterals gratuïts paral·lels a l'autopista de peatge del Maresme ("com a alternativa a la N-II", afirma) i la nova N-II entre Tordera i Caldes de Malavella. La doble via de tren hauria de millorar el transport públic de l'Alt Maresme fins a Barcelona. Els laterals de l'autopista haurien de descongestionar una N-II convertida en via urbana en el seu tram costaner del Maresme. I les obres a l'N-II de Tordera cap a Girona haurien d'acabar amb la vergonya d'un tram insuficient i perillós i, de passada, connectar l'autopista del Maresme a Tordera amb l'autopista de la Jonquera a Maçanet de la Selva.
Vull pensar que el conseller Nadal pensa trencar-se la cara davant de Foment per aquests tres projectes que afecten el Maresme. No ho puc entendre d'altra manera. Però el meu dubte, i dubtar-ho em provoca unes suors fredes tremendes, és si els polítics i les administracions del Maresme tenen els deures fets o els agafarà aquesta oportunitat històrica amb els pixats al ventre. Perquè si el Maresme, i la resta del país també, no aprofita que Foment, i l'Estat en general, s'han de rentar la cara de la desinversió endèmica a pocs mesos d'unes eleccions espanyoles disputadíssimes per fer entrar projectes que acumulaven pols als calaixos ministerials més val que s'ho facin mirar tots plegats. O aprofitem ara —i exigim que es fan bé les coses, amb uns estudis d'impacte raonables que en cap cas esdevinguin l'excusa habitual per postposar les licitacions d'obres—o llavors sí que haurem de donar la raó a Alberto Ruiz Gallardón quan diu que la culpa és nostra i només nostra. I comprendreu que, encara que sigui el menys dolent del PP espanyol, no em faci gaire gràcia haver de donar-li la raó.
Hem d'aprofitar la conjuntura, i comprendreu que aquesta crida ja denota prou tristesa per al nostre autogovern. El diputat d'ERC Joan Ridao [bloc] parla avui en aquest article a La Vanguardia d'unitat d'acció en matèria d'infraestructures, deixant de banda la picabaralla partidista en clau catalana.
Resulta sorprenent, al Maresme estant, llegir les declaracions que feia ahir l'expresident Pasqual Maragall a Prada, on va advocar per la política de peatges per compensar la desinversió estatal a Catalunya. El conseller Joan Puigcercós no ha trigat a replicar l'expresident i fer un toc a Montilla. Però dic que és sorprenent això de "la via privada" de Maragall perquè la prolongació de l'autopista del Maresme entre Mataró i Palafolls es va haver de fer amb peatge —estava projectada una autovia gratuïta— precisament perquè l'Estat es va gastar tots els diners en la Barcelona olímpica. És a dir que el llavors alcalde de Barcelona va pesar més en la seva influència amb el PSOE i el govern espanyol i es va endur la inversió estatal cap a la seva ciutat deixant el Maresme en mans dels peatges, és a dir, en mans d'ACESA, en l'època de Josep Manuel Basáñez. Per què no contemplava "la via privada" per a la Barcelona del 92 quan era alcalde? O per què no s'arremangava més per negociar una millor fórmula de finançament en la reforma estatutària quan era president? M'ho pregunto com a maresmenc que sóc.
Més apunts a Infraestructures.
Entre els projectes esmentats en l'article en qüestió, Nadal citava tres que afecten la meva comarca. El desdoblament de la via del tren de la línia de la costa a partir d'Arenys de Mar ("perllongament desdoblat de la línia del Maresme", diu el conseller), els carrils laterals gratuïts paral·lels a l'autopista de peatge del Maresme ("com a alternativa a la N-II", afirma) i la nova N-II entre Tordera i Caldes de Malavella. La doble via de tren hauria de millorar el transport públic de l'Alt Maresme fins a Barcelona. Els laterals de l'autopista haurien de descongestionar una N-II convertida en via urbana en el seu tram costaner del Maresme. I les obres a l'N-II de Tordera cap a Girona haurien d'acabar amb la vergonya d'un tram insuficient i perillós i, de passada, connectar l'autopista del Maresme a Tordera amb l'autopista de la Jonquera a Maçanet de la Selva.
Vull pensar que el conseller Nadal pensa trencar-se la cara davant de Foment per aquests tres projectes que afecten el Maresme. No ho puc entendre d'altra manera. Però el meu dubte, i dubtar-ho em provoca unes suors fredes tremendes, és si els polítics i les administracions del Maresme tenen els deures fets o els agafarà aquesta oportunitat històrica amb els pixats al ventre. Perquè si el Maresme, i la resta del país també, no aprofita que Foment, i l'Estat en general, s'han de rentar la cara de la desinversió endèmica a pocs mesos d'unes eleccions espanyoles disputadíssimes per fer entrar projectes que acumulaven pols als calaixos ministerials més val que s'ho facin mirar tots plegats. O aprofitem ara —i exigim que es fan bé les coses, amb uns estudis d'impacte raonables que en cap cas esdevinguin l'excusa habitual per postposar les licitacions d'obres—o llavors sí que haurem de donar la raó a Alberto Ruiz Gallardón quan diu que la culpa és nostra i només nostra. I comprendreu que, encara que sigui el menys dolent del PP espanyol, no em faci gaire gràcia haver de donar-li la raó.
Hem d'aprofitar la conjuntura, i comprendreu que aquesta crida ja denota prou tristesa per al nostre autogovern. El diputat d'ERC Joan Ridao [bloc] parla avui en aquest article a La Vanguardia d'unitat d'acció en matèria d'infraestructures, deixant de banda la picabaralla partidista en clau catalana.
Resulta sorprenent, al Maresme estant, llegir les declaracions que feia ahir l'expresident Pasqual Maragall a Prada, on va advocar per la política de peatges per compensar la desinversió estatal a Catalunya. El conseller Joan Puigcercós no ha trigat a replicar l'expresident i fer un toc a Montilla. Però dic que és sorprenent això de "la via privada" de Maragall perquè la prolongació de l'autopista del Maresme entre Mataró i Palafolls es va haver de fer amb peatge —estava projectada una autovia gratuïta— precisament perquè l'Estat es va gastar tots els diners en la Barcelona olímpica. És a dir que el llavors alcalde de Barcelona va pesar més en la seva influència amb el PSOE i el govern espanyol i es va endur la inversió estatal cap a la seva ciutat deixant el Maresme en mans dels peatges, és a dir, en mans d'ACESA, en l'època de Josep Manuel Basáñez. Per què no contemplava "la via privada" per a la Barcelona del 92 quan era alcalde? O per què no s'arremangava més per negociar una millor fórmula de finançament en la reforma estatutària quan era president? M'ho pregunto com a maresmenc que sóc.
Més apunts a Infraestructures.