Horitzó 2014 (ara seriosament)
Després del divertiment [Horitzó 2014 (política ficció sobiranista) i Horitzó 2014 (política ficció unionista)], tornem al començament [Hortizó 2014] i al debat que havíem obert. En un país seriós, la proposta sobiranista del vicepresident del seu govern i president de la tercera força política hauria estat notícia d'obertura als informatius a la televisió i ràdio públiques. Hauria estat molt més que el titular d'una entrevista de cap de setmana d'agost, en el diari més influent, això sí. Que l'anunci de Josep-Lluís Carod-Rovira no hagi obert informatius ni portades posa de manifest que la data del 2014 com a any per a celebrar un referèndum d'autodeterminació és una pura especulació, un gest de cara a la galeria. Ni els periodistes que cobreixen la informació política s'han emocionat amb l'anunci.
En un país seriós el líder de l'independentisme parlamentari i número dos del Govern hauria d'haver imitat Alex Salmond i haver articulat una proposta profunda i ben argumentada, presentada amb solemnitat per escrit amb un pla per arribar al 2014 amb mínimes garanties d'èxit democràtic. I això no s'ha fet així. [Antoni Soy: Scotland: una certa enveja i Un debat nacional pel futur de Catalunya?]
Carod s'ha limitat a fer una declaració de premsa a la recerca d'un cop d'efecte, que sí s'ha aconseguit. Cop d'efecte en clau interna —per intentar desactivar els corrents de Joan Carretero i Uriel Bertran—, en clau de correlació de forces al Govern —per diferenciar el perfil d'ERC respecte el del PSC— i en clau electoralista —comicis espanyols a la vista. És per tot això que comprenc perfectament la indignació que expressa el periodista Bernat Ferrer: La direcció d'ERC marca paquet, mentre les bases se'n mofen. Nació Digital va més enllà i es pregunta: Carod, a la deriva?
Dit tot això, el sobiranisme hauria d'aprofitar l'anunci de Carod —que ha donat veu a nombroses iniciatives que circulaven per la xarxa des de feia mesos assenyalant la coincidència amb el 300è aniversari de la derrota del 1714— per mantenir viu el debat autodeterminista. Seria un error pervertir la proposta pel simple fet que no s'hagi plantejat en termes formalment més ambiciosos. Ni en el desconcert ni el pessimisme haurien de ser el resultat d'aquest anunci. Resulta molt interessant l'aportació del periodista Enric Xicoy a 2014, ja és oficial.
D'altra banda, la coincidència en el temps amb altres veus sobiranistes a formacions en què algun dels seus dirigents s'hi identifica planteja fórmules de govern alternatives a l'actual. S'obren els espais polítics? Potser sí.
En un país seriós el líder de l'independentisme parlamentari i número dos del Govern hauria d'haver imitat Alex Salmond i haver articulat una proposta profunda i ben argumentada, presentada amb solemnitat per escrit amb un pla per arribar al 2014 amb mínimes garanties d'èxit democràtic. I això no s'ha fet així. [Antoni Soy: Scotland: una certa enveja i Un debat nacional pel futur de Catalunya?]
Carod s'ha limitat a fer una declaració de premsa a la recerca d'un cop d'efecte, que sí s'ha aconseguit. Cop d'efecte en clau interna —per intentar desactivar els corrents de Joan Carretero i Uriel Bertran—, en clau de correlació de forces al Govern —per diferenciar el perfil d'ERC respecte el del PSC— i en clau electoralista —comicis espanyols a la vista. És per tot això que comprenc perfectament la indignació que expressa el periodista Bernat Ferrer: La direcció d'ERC marca paquet, mentre les bases se'n mofen. Nació Digital va més enllà i es pregunta: Carod, a la deriva?
Dit tot això, el sobiranisme hauria d'aprofitar l'anunci de Carod —que ha donat veu a nombroses iniciatives que circulaven per la xarxa des de feia mesos assenyalant la coincidència amb el 300è aniversari de la derrota del 1714— per mantenir viu el debat autodeterminista. Seria un error pervertir la proposta pel simple fet que no s'hagi plantejat en termes formalment més ambiciosos. Ni en el desconcert ni el pessimisme haurien de ser el resultat d'aquest anunci. Resulta molt interessant l'aportació del periodista Enric Xicoy a 2014, ja és oficial.
D'altra banda, la coincidència en el temps amb altres veus sobiranistes a formacions en què algun dels seus dirigents s'hi identifica planteja fórmules de govern alternatives a l'actual. S'obren els espais polítics? Potser sí.