Salmond, Ibarretxe i Carod: per què hi falta Artur Mas?
El club dels dirigents sobiranistes europeus té tres protagonistes de rabiosa actualitat. Em refereixo a Alex Salmond [wiki], Juan José Ibarretxe [viqui] i Josep-Lluís Carod-Rovira [viqui]. Sobta, però, que Artur Masno hagi aprofitat els moviments interns a CiU i els posicionaments de la intel·lectualitat més propera a la federació nacionalista per apropar-se al sobiranisme, per llençar missatges de complicitat amb el discurs autodeterminista. On és l'Artur Mas sobiranista del procés estatutari? Aquell dirigent que brillava i desprenia esperit sobiranista el 30-S? Ha quedat enterrat entre les runes del pacte de la Moncloa? Les proclames sobiranistes de les bases convergents generen satisfacció entre determinats dirigents. Però hauria de ser el líder, el successor de Jordi Pujol, qui tingués la valentia i la intuïció política que el futur és el sobiranisme, que el debat d'avui i del demà ja és l'autodeterminació, l'exercici democràtic del dret a la llibertat nacional.
L'anunci d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia pel 2010 [Antoni Soy: Scotland, una certa enveja] ha provocat un efecte dòmino. Poc després de l'aposta del primer ministre escocès, va arribar la proclama de Carod (que assumeix el partit), i ahir mateix la del lehendakari, que surt victoriós del debat intern al PNB —això sí que són tensions internes, senyors de CiU— i reforça les tesis dels independentistes bascos. Al marge d'ETA. És a dir, Ibarretxe opta pels Joseba Egibar [entrevista meva a You Tube] enfront dels Josu Joan Imaz. A Catalunya, sabíem que els 23 anys de pujolisme han estat els d'un nacionalisme que es declarava no independentista. La pregunta és si l'hereu de Pujol pretén ser Imaz quan sigui gran. O serà valent i optarà per l'ingrés al club dels sobiranistes europeus de moda: Salmond-Ibarretxe-Carod.
S'admeten apostes.
[Hortizó 2014]
[Hortizó 2014 (ara seriosament)]
L'anunci d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia pel 2010 [Antoni Soy: Scotland, una certa enveja] ha provocat un efecte dòmino. Poc després de l'aposta del primer ministre escocès, va arribar la proclama de Carod (que assumeix el partit), i ahir mateix la del lehendakari, que surt victoriós del debat intern al PNB —això sí que són tensions internes, senyors de CiU— i reforça les tesis dels independentistes bascos. Al marge d'ETA. És a dir, Ibarretxe opta pels Joseba Egibar [entrevista meva a You Tube] enfront dels Josu Joan Imaz. A Catalunya, sabíem que els 23 anys de pujolisme han estat els d'un nacionalisme que es declarava no independentista. La pregunta és si l'hereu de Pujol pretén ser Imaz quan sigui gran. O serà valent i optarà per l'ingrés al club dels sobiranistes europeus de moda: Salmond-Ibarretxe-Carod.
S'admeten apostes.
[Hortizó 2014]
[Hortizó 2014 (ara seriosament)]