Quan Lluís Foix esdevé sobiranista
Algú dirà que sóc excessivament optimista. Potser em diran "infantil" o superficial. (Infantil és el que va dir de mi ahir l'Enric Juliana, en la tertúlia més citada de la reentré política [àudio], pel que ell considera "una caricatura" escrita per mi en aquest bloc. Jo respecto en Juliana, i admiro amb sana enveja la seva ploma. A més, sopar amb ell sempre seguirà sent un plaer.)
Mentre un envalentonat Duran Lleida menysprea el sobiranisme, perquè se li'n fot i es queda tan ample reconeixent-ho, el seu soci de federació Artur Mas pretén reformular el catalanisme festejant els descontents d'ERC i del PSC, que n'hi ha com a tot arreu. Però Duran fuig de la casa gran que intenta construir Mas. Que ho faciJoan Ridao [bloc] és més que previsible. Però Duran... Quina mala traça. Potser el líder socialcristià s'està cobrant la revenja pel pacte de La Moncloa. Però Mas necessita més ajut que mai per part del soci de federació, ara que fins i tot a CDC hi apareix el seuJoan Carretero, anomenat Víctor Tarradellas, (Déu els cria) i després s'ajunten.
Això del sobiranisme no deu interessar ningú, segons Duran. Però, en canvi, totes les tertúlies que he pogut seguir aquest dimarts han girat a l'entorn d'això. I, el que és més important, a l'entorn de la "independència". Es parla d'independència amb una naturalitat que sobta i que convida a l'optimisme. Quan s'havia parlat de l'independentisme com a opció política viable, com a opció a considerar per part de la societat catalana? Fins ara, quan es parlava d'independentisme era per criminalitzar-lo, ridiculitzar-lo i afeblir-lo. Ara no. Es parla de sobirania i d'independència sense connotacions pejoratives. Els tertulians, lògicament, hi estan més o menys d'acord. N'hi ha que, com sempre, no hi combreguen. D'altres que surten de l'armari amb tota la normalitat del món. I, finalment, noves veus que arriben a emissores de ràdio i televisió per participar en les tertúlies descaradament com a independentistes. Sense complexes.
L'altre dia m'ho comentava una persona. "Quan jo tenia la teva edat [35 anys], això de l'independentisme era un submón, una marginalitat. Ara és el futur." I té molta raó. L'independentisme s'imposa en el (no al) catalanisme. Amb naturalitat.
Encara que sigui per cansament. Fins i tot avui el tertulià Lluís Foix [bloc] ha esdevingut (irònicament) sobiranista. Per antena i per escrit: "Cada vez soy más partidario de un referéndum sobre la autodeterminación de Cataluña. Pero no para el 2014. Mucho antes, incluso en esta misma legislatura como ha anunciado el lehendakari Ibarretxe. Que se de la palabra a los catalanes y a ver qué sale. Las acciones políticas tienen consecuencias. Lo mismo que las palabras."
Molta gent li prendria la paraula, senyor Foix.
Mentre un envalentonat Duran Lleida menysprea el sobiranisme, perquè se li'n fot i es queda tan ample reconeixent-ho, el seu soci de federació Artur Mas pretén reformular el catalanisme festejant els descontents d'ERC i del PSC, que n'hi ha com a tot arreu. Però Duran fuig de la casa gran que intenta construir Mas. Que ho faciJoan Ridao [bloc] és més que previsible. Però Duran... Quina mala traça. Potser el líder socialcristià s'està cobrant la revenja pel pacte de La Moncloa. Però Mas necessita més ajut que mai per part del soci de federació, ara que fins i tot a CDC hi apareix el seuJoan Carretero, anomenat Víctor Tarradellas, (Déu els cria) i després s'ajunten.
Això del sobiranisme no deu interessar ningú, segons Duran. Però, en canvi, totes les tertúlies que he pogut seguir aquest dimarts han girat a l'entorn d'això. I, el que és més important, a l'entorn de la "independència". Es parla d'independència amb una naturalitat que sobta i que convida a l'optimisme. Quan s'havia parlat de l'independentisme com a opció política viable, com a opció a considerar per part de la societat catalana? Fins ara, quan es parlava d'independentisme era per criminalitzar-lo, ridiculitzar-lo i afeblir-lo. Ara no. Es parla de sobirania i d'independència sense connotacions pejoratives. Els tertulians, lògicament, hi estan més o menys d'acord. N'hi ha que, com sempre, no hi combreguen. D'altres que surten de l'armari amb tota la normalitat del món. I, finalment, noves veus que arriben a emissores de ràdio i televisió per participar en les tertúlies descaradament com a independentistes. Sense complexes.
L'altre dia m'ho comentava una persona. "Quan jo tenia la teva edat [35 anys], això de l'independentisme era un submón, una marginalitat. Ara és el futur." I té molta raó. L'independentisme s'imposa en el (no al) catalanisme. Amb naturalitat.
Encara que sigui per cansament. Fins i tot avui el tertulià Lluís Foix [bloc] ha esdevingut (irònicament) sobiranista. Per antena i per escrit: "Cada vez soy más partidario de un referéndum sobre la autodeterminación de Cataluña. Pero no para el 2014. Mucho antes, incluso en esta misma legislatura como ha anunciado el lehendakari Ibarretxe. Que se de la palabra a los catalanes y a ver qué sale. Las acciones políticas tienen consecuencias. Lo mismo que las palabras."
Molta gent li prendria la paraula, senyor Foix.