Enric Juliana troba el català "emprenyat"
Enric Juliana, flamant director adjunt de La Vanguardia en la reestructuració que prepara el seu director, José Antich, és l'home del rotatiu del Grupo Godó a Madrid. I és allà, precisament, on Juliana acaba d'ensopegar amb el català emprenyat que ell mateix ha popularitzat. La conjuntura —trens que no van, apagades elèctriques, col·lapses a les autopistes, caos aeroportuaris... entre d'altres— ha ajudat perquè el concepte de català emprenyat hagi fet fortuna. I de quina manera. Tothom parla del català emprenyat, barrejant-hi soferts usuaris indignats, catalans gelosos del seu Estatut del 30-S, catalans dologuts pels incompliments de l'Estatut(et) i sobiranistes de tota mena i plataforma, en un magma de catalanisme per reinventar i refundar, tant li fa perquè la cosa és remenar papers, idees i, de passada i si es pot, algun que altre personatge de la política professional amb aspiracions de ministre.
La meva sorpresa és que aquest diumenge descobreixo, amb enorme satisfacció, que la revelació del català emprenyat ha estat perfectament localitzada per aquest periodista català de ploma envejable que es mou per tota mena de Madrid, des del Madrid del cel elèctric fins a l'últim racó on el gaspatxo pujat d'espècies fa parlar els braus. Definitivament, en Juliana l'ha trobat: En el techo de Hacienda está la revelación. Tractant-se d'un català, a Hisenda hi havia de ser. Com no.
La meva sorpresa és que aquest diumenge descobreixo, amb enorme satisfacció, que la revelació del català emprenyat ha estat perfectament localitzada per aquest periodista català de ploma envejable que es mou per tota mena de Madrid, des del Madrid del cel elèctric fins a l'últim racó on el gaspatxo pujat d'espècies fa parlar els braus. Definitivament, en Juliana l'ha trobat: En el techo de Hacienda está la revelación. Tractant-se d'un català, a Hisenda hi havia de ser. Com no.