Mentre Ibarretxe consulta aquí cremem fotos
Tiempos de desapegos y pirómanos, escriu Lluís Foix, l'exdirector blocaire de La Vanguardia. Aquest diumenge a les planes del mateix diari Jordi Barbeta apunta la hipòtesi de les eleccions espanyoles anticipades i, inclús, d'un front PSOE-PP davant l'embestida d'Ibarretxe. Escriu Menudo jaleo, de títol prou clarificador. Enric Juliana, des de Madrid, defensa Catalunya tot dient: La nación más democrática del "sistema España" La crema de símbols monàrquics duu de corcoll els mitjans, diguem-ne, d'ordre. És una reacció incontrolada. De la plaça del Vi de Girona a Molins de Rei. De Lleida a Manresa. El jutge de la Audiencia Nacional va posar el primer misto amb el segrest d'El Jueves [La monarquia com a coartada de la dreta mediàtica] i ara vés com s'ha descontrolat l'expressió antimonàrquica en la Catalunya on l'independentisme anomenat antisistema té cada cop més visibilitat. Només cal mirar el resultat de les CUP. Una vintena de regidors que demostren que hi ha un espai més enllà d'ERC, almenys de l'actual ERC.
Vagi per endavant l'apunt de l'altre dia Jo no cremo res, en què em posicionava —des del meu respecte a totes les mostres de llibertat d'expressió— contrari a la crema de retrats reials. El catedràticEnric I. Canela, independentista declarat, s'hi afegia amb l'escrit Jo tampoc no cremo res. M'han dit de tot, menys guapo. Que si "intel·lectual de fireta", venut, etcètera... Vull que s'entengui que, en el context actual, i més ara que el lehendakari s'ha decidit [Jordi Salvat: Ibarretxe fa un pas endavant], les formes són importants, molt importants. Cremar fotos no hauria de ser cap delicte, però el marc estatal pateix una sotregada —per primera vegada tremolen els fonaments després d'una colla d'anys— que reclama pensar amb el cap i no actuar amb el cor.
Tenim damunt la taula basca i, en diferent mesura, també catalana la paraula referèndum. Tacticisme i electoralisme al marge, la proposta de consulta té data. A Euskadi, el 25 d'octubre de 2008. A Catalunya, no és el president del país qui ho planteja ni la data és precisa: Hortizó 2014. No farem comparacions, ara. Però quan comença a haver-hi un moviment de fons a la perifèria estatal, donar arguments fàcils amb actes espontanis a cop d'encenedor no sembla —i perdoneu-me— gaire intel·ligent.
Seguiu el debat polític blocaire a Poliblocs.
PD: Un altre debat és sobre el secret professional dels fotògrafs que van retratar la crema.