Català emprenyat? No, gràcies. Català exigent, sí.
"En la meva modesta opinió, com el "seny i la rauxa" dels catalans/catalanes, el "català emprenyat" no és res més que un tòpic. Un tòpic amb "mala llet". Si s'em permet citar un dels mestres (Josep Pla), lo del "català emprenyat" no és més que una gran "collonada". Els catalans ni som més assenyats ni tampoc més arrauxats que altres persones o altres pobles. Igualment pel que fa al grau d'emprenyament al que podem arribar. A Catalunya hi ha de tot com a tot arreu. Això sí, als catalans/catalanes no som tontos i sobretot no ens agrada gens que ens tractin com si fóssim tontos, exactament igual que a la resta de persones i de pobles. No volem que "ens vulguin fer passar bou per vaca grossa". Només volem el que és nostre: la capacitat de decidir el nostre futur com a país, com a poble, com a nació."
"Segons es veu, algú amb un profund sentiment d'autoinculpació o de la ironia còmplice i provinciana -propi d'aquest país al llarg de la seva història recentha perpetrat i ha popularitzat l'expressió. Català emprenyat s'ha convertit en una nova consigna ridiculitzadora de la gent amb un mínim de sentit de la vergonya. És ben obvi que ni els catalans ni cap altra tribu mundial en aquest gloriós començament de segle s'emprenyen perquè sí o es passen les 24 hores del sant dia rondinant. El problema és quan algú -una persona o un pobleno tenen els ressorts mínims que els han de permetre viure amb la dignitat i la solvència necessària per subsistir. I no li queda més marge que exigir l'oxigen que necessita. Els catalans no viuen emprenyats. Tenen dificultats per admetre que ja no lideren ni econòmicament ni culturalment el conjunt de l'Estat. Es miren amb recel el creixement de Madrid, una ciutat que ho té tot de cara i ho absorbeix tot, bàsicament amb la complicitat d'un Estat que ha decidit concentrar-hi tots els poders per controlar d'una vegada una perifèria que es mira amb una profunda desconfiança. Han hagut de reaccionar contra la crisi de les indústries tradicionals i es miren astorats com l'estructura tradicional -familiarde les seves empreses boqueja en un món de concentracions, absorcions i dominacions globalitzadores."
D'Emprenyats? Tenim raons, de Vicent Sanchis, director de l'Avui
[Enric Juliana troba el català "emprenyat"]