Cuyàs: "Quan l'Estat, els partits anticatalans i els Mossos de les multes ho van saber, ...
"El cas és que fa uns anys una colla d'internautes catalans van intentar registrar el domini –si ho he entès bé es diu domini– .ct
per distingir les produccions pròpies del país. L'ens internacional amb
seu als Estats Units que s'encarrega d'ordenar i acceptar aquesta mena
de matrícules no es va deixar enganyar i va comunicar als impulsors de
la iniciativa, per si no ho sabien –ho sabien–, que Catalunya no era un
estat i, per tant, no podia entrar al selecte club de les dues lletres.
Va ser en aquell moment que els internautes catalans van canviar
d'estratègia. Provarien de matricular el país amb tres lletres, .cat. Tres lletres d'antic i conegut prestigi perquè són les que s'usen per emmascarar la E
de les altres matrícules, les dels cotxes, i perquè els Mossos
d'Esquadra puguin posar multes als qui les porten. Mai abans cap altre
país sense estat ho havia intentat. Cap, tampoc, no ho ha aconseguit
tret de Catalunya. Si avui el .cat és una realitat que corre
per la xarxa i té totes les garanties legals i inviolables i serveix
per reconèixer no només Catalunya sinó tota l'àrea lingüística i
cultural del català en l'àmbit mundial és gràcies a unes gestions que
van durar anys i que si van fructificar va ser gràcies a uns factors
atzarosos i al fet que els impulsors van actuar amb total discreció.
Quan l'Estat espanyol, els partits anticatalans i els Mossos de les
multes ho van saber, .cat ja estava matriculat i no es podia fer marxa enrere."