Catalunya, drag queen sobiranista
Catalunya té més plataformes que una festa drag queen. En té tantes que l'altre dia un llibreter em va prenguntar: "Escolta, a quina plataforma m'haig d'apuntar?" L'home havia entrat al web de Sobirania i Progrés [wiki], però encara no s'havia decidit a fer el pas d'adherir-s'hi. "La d'en Joel Joan deien que era seriosa", afegeix, entre incrèdul i confós. La plataforma més recent és el Cercle d'Estudis Sobiranistes [wiki], que ja ha recaptat dos milions d'euros i s'ha presentat a Josep-Lluís Carod-Rovira, Artur Mas i Jordi Pujol [web], en visita mediàtica. Constituïda en fundació i captant col·laboradors, el Cercle d'Estudis Sobiranistes està promogut per Alfons López Tena [wiki] i Hèctor López Bofill [wiki], aquest últim promiscu, ja que també hi era a la d'en Joel Joan [wiki] i Oriol Junqueras [wiki]. Sobirania i Progrés i el Cercle d'Estudis Sobiranistes —dirigit per Roger Albinyana [entrevista]— han deixat en un segon terme la Plataforma pel dret de decidir [web i wiki], promotora formal de la famosa manifestació sobiranista del 18-F i encapçalada per Mònica Sabata. Sense el mateix protagonisme mediàtic que aquestes, també existeix el Fòrum Català pel Dret a l'Autodeterminació [web i wiki], liderada per Jaume Renyer [bloc].
L'autodeterminació és en l'eix de totes elles. La influència dels partits hi és, en totes elles. En alguns casos predomina el pes exclusiu d'Esquerra, en d'altres hi ha equilibri amb influència de Convergència, i en la majoria predomina una certa transversalitat sobiranista. [Llegiu, però, el final d'aquest apunt del periodista Toni Aira.] Unió, Iniciativa, la CUP i forces independentistes sense representació institucional també hi són, en major o menor mesura. Tanta plataforma algun bon símptoma deurà voler dir. El sobiranisme es mou més enllà dels partits.
[Dependencia o independencia de Catalunya, d'Alfons López Tena a Público]
Nota: Apunt dedicat al llibreter Xavier Gamell, amb voluntat de servei.
L'autodeterminació és en l'eix de totes elles. La influència dels partits hi és, en totes elles. En alguns casos predomina el pes exclusiu d'Esquerra, en d'altres hi ha equilibri amb influència de Convergència, i en la majoria predomina una certa transversalitat sobiranista. [Llegiu, però, el final d'aquest apunt del periodista Toni Aira.] Unió, Iniciativa, la CUP i forces independentistes sense representació institucional també hi són, en major o menor mesura. Tanta plataforma algun bon símptoma deurà voler dir. El sobiranisme es mou més enllà dels partits.
[Dependencia o independencia de Catalunya, d'Alfons López Tena a Público]
Nota: Apunt dedicat al llibreter Xavier Gamell, amb voluntat de servei.