El llibre de David Madí: autocrítica zero
El dia del comiat de Vicent Sanchis de la direcció de l'Avui [Els millors anys de la meva vida] el protagonista de les seccions de política a la premsa d'aquest diumenge és David Madí, amb l'avançament editorial del seu esperat llibre, Democràcia a sang freda.
El Periódico: La campanya dels efectes especials
Avui: Democràcia a sang freda
El Punt: El general Madí no fa presoners i A la política, com a la guerra
La Vanguardia: Las interioridades de David Madí
La novetat editorial promet, i les informacions privilegiades i opinions de Madí es preveuen interessants. Però pel que he pogut anar llegint en els avançaments electorals hi manca qualsevol mena d'autocrítica. No la veig per enlloc. I la pregunta és molt senzilla: ¿Si CiU ho fa tot tan bé, si Mas és tan bon candidat que deixa en ridícul els Montilla, Carod i Saura, com s'explica l'enquesta que La Vanguardia publica avui? Aquí alguna cosa falla. Segons l'enquesta, CiU perdria avui dos escons al Parlament; el PSC en guanyaria dos; i ERC fins i tot en pujaria un. El mapa polític català quedaria pràcticament invariable. ¿Un retorn a l'oasi després de l'anunci de desaparició de l'oasi català? Potser sí. ¿O potser un esgotament col·lectiu, un desànim que s'agreuja per la manca de lideratges forts? ¿Com s'explica tot el que escriu David Madí si finalment l'electorat no fa confiança al principal grup de l'oposició (i de la cambra) malgrat aquesta insatisfacció?
Més enllà d'una certa deriva sobiranista en plena construcció de la casa comuna del catalanisme [Artur Mas: "Mi opción es la nación, no el Estado"], alguna cosa no encaixa. I no em refereixo a les divisions internes, que afecten tots els partits. ¿Què ha fet o fa malament CiU per no capitalitzar el descrèdit polític d'un govern il·legítim suposadament format només per mafiosos?
No espero trobar la resposta al llibre de David Madí, però prometo llegir-lo.
Apunts recents:
[Avui s'estrena el vídeo bloc d'Artur Mas]
[Artur Mas s'apropa als internautes amb un vídeo bloc]
Apunts relacionats:
[ConfidencialCAT]
[Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT]
El Periódico: La campanya dels efectes especials
Avui: Democràcia a sang freda
El Punt: El general Madí no fa presoners i A la política, com a la guerra
La Vanguardia: Las interioridades de David Madí
La novetat editorial promet, i les informacions privilegiades i opinions de Madí es preveuen interessants. Però pel que he pogut anar llegint en els avançaments electorals hi manca qualsevol mena d'autocrítica. No la veig per enlloc. I la pregunta és molt senzilla: ¿Si CiU ho fa tot tan bé, si Mas és tan bon candidat que deixa en ridícul els Montilla, Carod i Saura, com s'explica l'enquesta que La Vanguardia publica avui? Aquí alguna cosa falla. Segons l'enquesta, CiU perdria avui dos escons al Parlament; el PSC en guanyaria dos; i ERC fins i tot en pujaria un. El mapa polític català quedaria pràcticament invariable. ¿Un retorn a l'oasi després de l'anunci de desaparició de l'oasi català? Potser sí. ¿O potser un esgotament col·lectiu, un desànim que s'agreuja per la manca de lideratges forts? ¿Com s'explica tot el que escriu David Madí si finalment l'electorat no fa confiança al principal grup de l'oposició (i de la cambra) malgrat aquesta insatisfacció?
Més enllà d'una certa deriva sobiranista en plena construcció de la casa comuna del catalanisme [Artur Mas: "Mi opción es la nación, no el Estado"], alguna cosa no encaixa. I no em refereixo a les divisions internes, que afecten tots els partits. ¿Què ha fet o fa malament CiU per no capitalitzar el descrèdit polític d'un govern il·legítim suposadament format només per mafiosos?
No espero trobar la resposta al llibre de David Madí, però prometo llegir-lo.
Apunts recents:
[Avui s'estrena el vídeo bloc d'Artur Mas]
[Artur Mas s'apropa als internautes amb un vídeo bloc]
Apunts relacionats:
[ConfidencialCAT]
[Tsunami blocaire d'esquerres contra ConfidencialCAT]