1-D: De López Tena a les distàncies entre Esquerra i CiU
Conferència d'Alfons López Tena [wiki], del Cercle d'Estudis Sobiranistes, al Casal l'Amistat de Calella, organitzada pel Fòrum Ciutadà i presentada per l'alcaldable de CiU Montserrat Candini [bloc]. El vocal del Consejo General del Poder Judicial hi arriba tard. Maleïdes infraestructures! Sortir de Madrid a 2/4 de 6 no és garantia d'arribar a Calella a les 8 del vespre. Quan no és el vol, falla el trajecte en taxi per carretera. El viatge de López Tena com a metàfora del que Catalunya i els catalans pateixen dia sí dia també. Calen més arguments per a la manifestació de dissabte? Calen més correus electrònics amb 50 —només 50?— motius per a participar en la protesta?
El retard del conferenciant no hi figura entre els motius de la convocatòria de l'1-D, que promou Decideixo Decidir i més d'un centenar d'entitats. Els fulls que hi ha a cada cadira de la sala d'actes calellenca són premonitoris del retard de López Tena. Ara falta saber si la conferència de López Tena i les intervencions sentides del públic són premonitòries de l'èxit de la manifestació de dissabte. Ha trigat a arribar, però l'ambient es comenca a escalfar. Hi ha més màrqueting i més recursos —autocars amunt i avall— per a la demostració de força de l'1-D en comparació amb l'onada sobiranista del 18-F. Una onada menystinguda aleshores pels ideòlegs i opinadors convergents, que feien broma i se n'enreien. I ara què? ¿Per què menystenien el 18-F immediat a la retallada estatutària de Mas-Zapatero i ara troben oportuna i necessària una massiva concentració cívica per l'1-D?
El cor d'alguns dirigents nacionalistes era el 18-F al carrer. El cos de molts militants i votants nacionalistes també va recórrer el trajecte d'Espanya (la plaça) a Catalunya (també la plaça) d'aquell dissabte històric de febrer. Mesos després, amb segon tripartit sobre la taula, un Mas que refunda el catalanisme des de la dura oposició, i l'horitzó electoral dels comicis espanyols a la vista, CiU fa el pas i opta pel seu "dret a decidir". Decideix sumar-s'hi, juntament amb Esquerra i Iniciativa. En canvi, el PSC aferrat a l'aliança amb la ministra Álvarez de Zapatero, aquella de l'antes partía que doblá, en fa de la necessitat virtut. Del seu aïllament en fa un agument de resistència: nosaltres som els que gestionem la solució dels problemes!
Els socialistes són coherents, cal reconèixer-ho. Es presentaven com els garants de la (bona) gestió, i a la gestió del conflicte s'hi agafen. Ja ho deia el President Montilla aquest dilluns entrevistat per Antoni Bassas. Els socialistes treballen per arreglar els problemes de les infraestructures, preocupats per les molèsties que pateixen els ciutadans diàriament a rodalies. En canvi, uns socis de govern tripartit que no tenen ministres a Madrid —Esquerra i Iniciativa no tenen els seus Clos o les seves Chacón, ni es troben en els passadissos del comitè federal del PSOE— coincidiran al carrer amb l'allau de catalans emprenyats, entre ells els dirigents de l'oposició nacionalista, amb Mas [vídeo bloc] al capdavant. Josep Antoni Duran Lleida [bloc] hi serà? O no hi figura el dret a decidir de manifestar-se entre les seves prioritats... Per no parlar d'un inoportúXavier Trias...
La coincidència pancartista de dissabte d'una part del Govern amb la principal força de l'oposició, però, no està renyida amb la pugna. El clima preelectoral espanyol mana. I les necessitats de marcar distàncies, també. Una cosa és la refundació del catalanisme de tall (tímidament) autodeterminista i les floretes d'Ernest Benach [bloc] i Marina Llansana a la conferència de Mas [El sobiranisme profilàctic de Mas du CiU del 18-F a l'1-D] i una altra cosa són els interessos electorals de Joan Ridao [bloc] per furgar en la ferida de la federació nacionalista: Mas + Duran = 0
Pagar els autocars a mitges, sí. Compartir pancarta sense corbata i amb bufanda de cap de setmana, també. Però una treva entre candidats que a la primavera s'ho juguen tot a les urnes, i més si són Ridao i Duran i... en un altre nivell l'implicatJoan Herrera, ja és demanar massa. Per cohèrència històrica del catalanisme, vaja.
Per cert, no us perdeu el Punt d'Informació Permanent que Nació Digital ha obert amb motiu de la manifestació de l'1-D.
El retard del conferenciant no hi figura entre els motius de la convocatòria de l'1-D, que promou Decideixo Decidir i més d'un centenar d'entitats. Els fulls que hi ha a cada cadira de la sala d'actes calellenca són premonitoris del retard de López Tena. Ara falta saber si la conferència de López Tena i les intervencions sentides del públic són premonitòries de l'èxit de la manifestació de dissabte. Ha trigat a arribar, però l'ambient es comenca a escalfar. Hi ha més màrqueting i més recursos —autocars amunt i avall— per a la demostració de força de l'1-D en comparació amb l'onada sobiranista del 18-F. Una onada menystinguda aleshores pels ideòlegs i opinadors convergents, que feien broma i se n'enreien. I ara què? ¿Per què menystenien el 18-F immediat a la retallada estatutària de Mas-Zapatero i ara troben oportuna i necessària una massiva concentració cívica per l'1-D?
El cor d'alguns dirigents nacionalistes era el 18-F al carrer. El cos de molts militants i votants nacionalistes també va recórrer el trajecte d'Espanya (la plaça) a Catalunya (també la plaça) d'aquell dissabte històric de febrer. Mesos després, amb segon tripartit sobre la taula, un Mas que refunda el catalanisme des de la dura oposició, i l'horitzó electoral dels comicis espanyols a la vista, CiU fa el pas i opta pel seu "dret a decidir". Decideix sumar-s'hi, juntament amb Esquerra i Iniciativa. En canvi, el PSC aferrat a l'aliança amb la ministra Álvarez de Zapatero, aquella de l'antes partía que doblá, en fa de la necessitat virtut. Del seu aïllament en fa un agument de resistència: nosaltres som els que gestionem la solució dels problemes!
Els socialistes són coherents, cal reconèixer-ho. Es presentaven com els garants de la (bona) gestió, i a la gestió del conflicte s'hi agafen. Ja ho deia el President Montilla aquest dilluns entrevistat per Antoni Bassas. Els socialistes treballen per arreglar els problemes de les infraestructures, preocupats per les molèsties que pateixen els ciutadans diàriament a rodalies. En canvi, uns socis de govern tripartit que no tenen ministres a Madrid —Esquerra i Iniciativa no tenen els seus Clos o les seves Chacón, ni es troben en els passadissos del comitè federal del PSOE— coincidiran al carrer amb l'allau de catalans emprenyats, entre ells els dirigents de l'oposició nacionalista, amb Mas [vídeo bloc] al capdavant. Josep Antoni Duran Lleida [bloc] hi serà? O no hi figura el dret a decidir de manifestar-se entre les seves prioritats... Per no parlar d'un inoportúXavier Trias...
La coincidència pancartista de dissabte d'una part del Govern amb la principal força de l'oposició, però, no està renyida amb la pugna. El clima preelectoral espanyol mana. I les necessitats de marcar distàncies, també. Una cosa és la refundació del catalanisme de tall (tímidament) autodeterminista i les floretes d'Ernest Benach [bloc] i Marina Llansana a la conferència de Mas [El sobiranisme profilàctic de Mas du CiU del 18-F a l'1-D] i una altra cosa són els interessos electorals de Joan Ridao [bloc] per furgar en la ferida de la federació nacionalista: Mas + Duran = 0
Pagar els autocars a mitges, sí. Compartir pancarta sense corbata i amb bufanda de cap de setmana, també. Però una treva entre candidats que a la primavera s'ho juguen tot a les urnes, i més si són Ridao i Duran i... en un altre nivell l'implicatJoan Herrera, ja és demanar massa. Per cohèrència històrica del catalanisme, vaja.
Per cert, no us perdeu el Punt d'Informació Permanent que Nació Digital ha obert amb motiu de la manifestació de l'1-D.