Ramon Barnils, el periodisme lliure i l'ACN, a Girona
Aquest vespre he assistit a la taula rodonaÉs possible un periodisme lliure?, a la Casa de Cultura de Girona, on hi ha l'exposició Ramon Barnils. Periodista de referència. Albert Balanzà, del Grup de Periodistes Ramon Barnils, moderava una taula amb el filòsof Josep Maria Terricabras [web] i l'escriptor Josep Maria Fonalleras, que han començat com a més veterans i també més coneguts a Girona. Al principi he pensat que s'havien equivocat fent xerrar Terricabras el primer, perquè és un gran orador, genial per a cloure un acte. He pensat, ingènuament, que era un error fer xerrar l'articulista Lluís Muntada i el periodista David Fernández al final, amb la també periodista Assumpció Maresma, de Vilaweb, fent la transició entre uns i altres. Però quan han intervingut Muntada i Fernández m'he penedit d'haver-ho pensat i, al mateix temps, m'he alegrat que hi hagi gent amb un discurs tan potent i ben articulat com el de Muntada i amb una actitud combativa com la de Fernández, del setmanari Directa. Tot i no haver-lo conegut personalment, crec que Ramon Barnils [wiki] hauria estat molt content aquesta nit amb què deien i com ho deien, els més joves de la taula.
A la Casa de Cultura he coincidit amb la companya d'El PuntDolors Bellés, que movia els fils de l'acte, i que abans de la taula rodona comentava que Barnils va ser un —segurament el primer?— dels autors intel·lectuals del projecte de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Barnils [especial Vilaweb i hemeroteca Contrastant], que havia treballat a Efe, va defensar la necessitat que aquest país disposés d'una agència pròpia, i això, que jo ho sabia, m'ho ha recordat aquest vespre la Dolors.
M'he retrobat en Martí Estruch i he saludat en Lluís Freixas, un dels històrics de l'ACN i actualment a la Casa de Cultura. També he tornat a coincidir amb en Fonolleras, que ha explicat una anècdota sobre Barnils i el seu dinar al 7 Portes que ja m'havia explicat precisament en un àpat al mateix restaurant de tots dos amb en Salvador Garcia-Arbós.
La resposta al títol de la taula rodona És possible un periodisme lliure? és ben senzilla. Amb (bon) periodisme en tindriem prou. En els temps que corren...
A la Casa de Cultura he coincidit amb la companya d'El PuntDolors Bellés, que movia els fils de l'acte, i que abans de la taula rodona comentava que Barnils va ser un —segurament el primer?— dels autors intel·lectuals del projecte de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Barnils [especial Vilaweb i hemeroteca Contrastant], que havia treballat a Efe, va defensar la necessitat que aquest país disposés d'una agència pròpia, i això, que jo ho sabia, m'ho ha recordat aquest vespre la Dolors.
M'he retrobat en Martí Estruch i he saludat en Lluís Freixas, un dels històrics de l'ACN i actualment a la Casa de Cultura. També he tornat a coincidir amb en Fonolleras, que ha explicat una anècdota sobre Barnils i el seu dinar al 7 Portes que ja m'havia explicat precisament en un àpat al mateix restaurant de tots dos amb en Salvador Garcia-Arbós.
La resposta al títol de la taula rodona És possible un periodisme lliure? és ben senzilla. Amb (bon) periodisme en tindriem prou. En els temps que corren...