A Calella ja podem parlar de "guerra de banderes"
La senyera ha tornat a onejar a la façana de l'Ajuntament de Calella. La notícia, però, ha quedat aigualida per aquestes declaracions de l'alcalde, el socialista Josep Maria Juhé [bloc]. El retorn, en fals, de la bandera de Catalunya a l'edifici consistorial posa de manifest una divisió evident a l'equip de govern. Esquerra [bloc] ha ocupat l'alcaldia durant dos mandats, i la senyera era l'única bandera a l'Ajuntament. Ara, els socialistes, que tenen l'alcaldia gràcies a un pacte amb els independentistes, han cedit a les pressions de l'espanyolisme que acull ell mateix com a partit i a les campanyes mediàtiques de la dreta més trobada a nivell estatal. Juhé és catalanista, un federalista convençut i un demòcrata de cap a peus. Si per ell fos, la senyera no s'hauria despenjat mai del balcó. Això em va semblar entendre l'altre dia quan vam fer el sopar de blocaires calellencs. Però el PSC —això no va dir-ho Juhé— està controlat per persones diguem-ne "constiitucionalistes". I amb la Constitució i la literalitat de la llei ja sabem què es pot arribar a fer, oi? La qüestió és que, curiosament, la guerra de banderes ha arribat a Calella de la mà del PSC, sense que això respongui a cap preocupació ciutadana real ni palpable i havent creat un problema que no hi era.
Setmanes enrere escrivia L'alcalde de Calella retira la senyera: com crear un problema. El debat que es va generar a nivell blocaire va ser contrari a la reculada, i la incomoditat en què va quedar Esquerra ha forçat el retorn de la senyera —gràcies al tinent d'alcalde independentista Jaume Puig— però sense les garanties de continuïtat. Mentrestant, la nacionalista Montserrat Candini [bloc] acumula experiències d'altres ajuntaments del país que han sabut, amb imaginació i voluntat, trobar els buits i les escletxes legals que permeten combinar el seny —complir la pressió "constitucionalista" espanyola— amb la rauxa —mantenir la simbologia nacional pròpia del país. I, aprofitant l'enrenou banderil i la desatenció protocolària evidenciada històricament pel consistori calellenc, ha proposat que Calella tingui bandera pròpia com moltes altres ciutats.
Hi ha un front CiU-ERC que deixaria, arribat el cas, en franca minoria el front PSC-PP a l'Ajuntament. Prenguin nota tots plegats. I torno a recordar que a Calella el pacte PSC-ERC és legítim —legalment— i coherent —políticament—, però que el sentiment catalanista és brutal a les urnes, l'independentisme supera l'espanyolisme i aquest últim és residual, mal que li pesi a aquells que recorren al "constitucionalisme" de tall basquista. La llei diu el que diu. És cert que es pot interpretar en clau política, i que amb voluntat sempre hi ha un cert marge. Però el tema és que les urnes manen, i, per cert, recordin que a Calella CiU va guanyar les eleccions. Les coses són com són. Agradin o no.
Setmanes enrere escrivia L'alcalde de Calella retira la senyera: com crear un problema. El debat que es va generar a nivell blocaire va ser contrari a la reculada, i la incomoditat en què va quedar Esquerra ha forçat el retorn de la senyera —gràcies al tinent d'alcalde independentista Jaume Puig— però sense les garanties de continuïtat. Mentrestant, la nacionalista Montserrat Candini [bloc] acumula experiències d'altres ajuntaments del país que han sabut, amb imaginació i voluntat, trobar els buits i les escletxes legals que permeten combinar el seny —complir la pressió "constitucionalista" espanyola— amb la rauxa —mantenir la simbologia nacional pròpia del país. I, aprofitant l'enrenou banderil i la desatenció protocolària evidenciada històricament pel consistori calellenc, ha proposat que Calella tingui bandera pròpia com moltes altres ciutats.
Hi ha un front CiU-ERC que deixaria, arribat el cas, en franca minoria el front PSC-PP a l'Ajuntament. Prenguin nota tots plegats. I torno a recordar que a Calella el pacte PSC-ERC és legítim —legalment— i coherent —políticament—, però que el sentiment catalanista és brutal a les urnes, l'independentisme supera l'espanyolisme i aquest últim és residual, mal que li pesi a aquells que recorren al "constitucionalisme" de tall basquista. La llei diu el que diu. És cert que es pot interpretar en clau política, i que amb voluntat sempre hi ha un cert marge. Però el tema és que les urnes manen, i, per cert, recordin que a Calella CiU va guanyar les eleccions. Les coses són com són. Agradin o no.