Viatge a Brussel·les (IV)

"Escric, però sóc desordenat. El bloc m'ajuda a arxivar els meus escrits, a trobar-los fàcilment." Per a l'eurodiputat del PSC Raimon Obiols el bloc ha estat una autèntica descoberta. Primer, per la gestió fàcil dels propis articles. Segon, per la interactivitat que aconsegueix en un context de "política mediatitzada i mèdia polititzats". Els blocs són una escletxa, petitíssima encara, en el sistema de partits de pensament únic, i permeten que polítics amb un nivell intel·lectual notable com Obiols llueixin. Posi el bloc de Raimon Obiols al costat dels d'altres polítics i veurà la diferència. També és cert que l'edat i la trajectòria de qui va ser etern aspirant a la presidència de la Generalitat contra Jordi Pujol i, si se'm permet, contra Felipe González, afavoreix el manteniment d'un bloc que està molt per sobre del d'aquells que miren la política a la curta, d'avui per demà. Brussel·les, la política internacional i mantenir-se en un segon terme no claudicant també hi ajuden. No claudicant, dic, perquè des de la distància Obiols ha impulsat Convenció pel futur [bloc], un moviment regenerador del socialisme i l'esquerra que, en clau catalana, algú ha interpretat com un contrapunt a la baixllobregatització del PSC. En l'òrbita de Convenció pel futur, que ha aplegat un miler de persones en diversos actes públics a Catalunya, hi ha el conseller Antoni Castells. (A la foto, Raimon Obiols i, dreta, l'eurodiputada socialista Maria Badia, també blocaire, que va cloure el dinar al Parlament Europeu amb unes breus paraules.)