Viatge a Brussel·les (V)

Digueu-me ingenu, però servidor es pensava que això del Parlament Europeu era una cosa seriosa i que els eurodiputats eren rigorosos. Res més lluny de la realitat. La veritat és que haig d'agrair a l'eurodiputat David Hammerstein [web i bloc] la dosi de realisme, l'autèntica presa de contacte amb la dura realitat, vaja. Hammerstein, eurodiputat valencià d'Els Verds i membre de la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia, compareixia davant de la comitiva de periodistes catalans i balears que visitàvem la seu parlamentària de Brussel·les. No se li va ocórrer res millor que anunciar davant nostre que la comissió de peticions del parlament acabava d'acceptar a tràmit la petició de la plataforma contrària al traçat del TGV pel costat de la Sagrada Família, és a dir, partidària del traçat pel litoral i no pel centre de Barcelona. L'enrenou que va provocar l'esmentat europarlamentari va ser històric. Primer, perquè cap dels eurodiputats amb qui va coincidir en l'entrada i sortida de la seva aparició va contradir-lo. Segon, perquè la suposada informació va coincidir, en poques hores, amb altres notícies com que el Canal Segarra Garrigues vulnera la legislació de medi ambient de la Unió Europea i que Mario Monti proposa soterrar la MAT. L'anunci de Hammerstein sobre un nou entrebanc, encara que fos un pur tràmit, en el traçat d'una infraestructura maleïda a Catalunya —el tren d'alta velocitat— va fer-nos anar de bòlit. El problema és que la versió de Hammerstein no coincidia amb la realitat, era rotundament falsa, perquè posteriorment una eurodiputada socialista va contradir-lo i el propi protagonista de l'incident va haver de rectificar. Li va carregar el mort, pobre, al seu assistent. Una mala experiència, aquest primer contacte amb Hammerstein.