El PSC ja té la feina feta, però CiU i ERC han de remuntar

Catalunya tornarà a ser determinant en la pugna PSOE-PP del 9-M. Zapatero podria continuar a La Moncloa gràcies als catalans, que tornaran a entregar-se als braços del PSC de Chacón [bloc] segons l'última enquesta de La Vanguardia. Els sis escons que separen socialistes i populars en la cursa demoscòpica els aconsegueix el PSC amb una comoditat espantosa. Ja ho diu Miquel Iceta [bloc]: A la Carme no hi ha qui la pari! Ni retallades estatutàries, ni esvorancs, ni retards en les infraestructures i en els traspassos, ni absència de pluralitat promesa ni matrícules amb distintiu anomenat autonòmic ni balances fiscals, ni tants altres compromisos sense complir o esperances decebudes. Tot això no és res quan l'alternativa es diu Rajoy, Pizarro, Acebes, Zaplana i l'ombra d'Aznar. El PP no s'ha tret la catalanofòbia del damunt, sinó el contrari. Premiant Pizarro i castigant Gallardón què vols. A Catalunya, la dreta rància ho té magre. I mentrestant, el nacionalisme català baixa en l'especulació demoscòpica. Com que ERC no és l'única que baixaria, perquè CiU també patiria una davallada, La Vanguardia hi passa de puntetes a la portada. A dins, hi diu discretament que CiU i ERC "se mueven a la baja". Es veu que CiU i ERC perdrien dos escons cadascun (de 10 a 8 i de 8 a 6, respectivament). Els bascos es quedarien com estan (7 del PNB). Ja veurem, perquè encara queden molts dies, la campanya i aquest mar de fons sobre l'economia, que ara diuen que no és que vagi malament sinó que no creix tant com fins ara. La dreta aconsegueix esborrar el record de l'11-M i la seva teoria de la conspiració. Ja no forma part de l'agenda mediàtica. Ara intenta posar damunt la taula el catastrofisme econòmic, que no sé si dóna vots.

Mentrestant, l'editorial del diari Avui d'aquest diumenge reclama ministres catalans, fent seves les aspiracions del propi Duran [bloc] —que en l'entrevista fa veure que no intentarà condicionar el Govern de Catalunya en els passadissos del Congrés—i les habituals recomanacions de Rosell, l'entrevistat que potser fa vuit o quatre anys amb el PP al poder no expressava el mateix. Si el nacionalisme català va a la baixa a les urnes —4 diputats menys no seria cap broma—, per què s'hi ha d'implicar en la governació d'una Espanya que no es reconeix plurinacional? O sí que es tracta de desfer governs catalans des de Madrid? En què quedem?