Presidència de la CCMA amb "fort plantejament nacional"
Finalment el Parlament de Catalunya ha aprovat el nomenament del periodista Albert Sáez com a president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), que és l'ens que governa les televisions i ràdios públiques del país, les de la Generalitat vaja. Nació Digital és un mitjà que titula molt bé les seves informacions, i el títol que ha fet a la notícia —en base a la informació servida per l'ACN— ha estat: Albert Sáez assumeix la presidència de la CCMA amb un fort plantejament nacional. I aquesta és la clau de volta. El component "nacional". No "nacionalista", sinó "nacional".
Segurament els partits no han estat prou a l'alçada de les circumstàncies, en l'aplicació d'una llei ambiciosa que desgovernamentalitza —quina paraula!— els mitjans públics i els sotmet al control i nomenament del Parlament de Catalunya, que diuen que és on roman la sobirania popular. S'hauria pogut aconseguir més, certament [notícies]. Però em sorprèn que certa gent malparli de la llei i de tot plegat, com si en aquest país es poguessin donar gaire lliçons de maduresa democràtica, d'independència, etcètera. Venim d'on venim. Fins ara els directius de "la Corpo" eren nomenats digitalment pel Govern. Un exministre del PSOE, per exemple, ha estat director general fins ara. Ho dic amb respecte i consideració, però cal dir-ho. No és el mateix Albert Sáez (a la foto de l'ACN, a la dreta) i un consell de govern pactat i votat al Parlament que el sistema governamental imperant fins avui. Tot és millorable, però no és el mateix.
Confesso que en aquest assumpte no puc ser objectiu ni imparcial, i el lector es mereix que ho adverteixi. Bàsicament perquè he treballat des de l'ACN sota la presidència d'Albert Sáez, a qui no coneixia personalment. He tingut la sort de treballar-hi, i amb ell i d'ell hi he après molt. Aquest matí he rebut un sms seu que suposo que era genèric, d'aquells que s'envien a molts destinataris. Deia: "Gràcies per tot!" M'ha fet il·lusió rebre'l. No transcriuré aquí què li he respost, però jo li haig de donar les gràcies a ell. No només perquè confiés en mi en el seu dia per encarregar-me que dirigís l'ACN, sinó per tot allò que he après des del dia que em va cridar. Felicitats, Albert!
Segurament els partits no han estat prou a l'alçada de les circumstàncies, en l'aplicació d'una llei ambiciosa que desgovernamentalitza —quina paraula!— els mitjans públics i els sotmet al control i nomenament del Parlament de Catalunya, que diuen que és on roman la sobirania popular. S'hauria pogut aconseguir més, certament [notícies]. Però em sorprèn que certa gent malparli de la llei i de tot plegat, com si en aquest país es poguessin donar gaire lliçons de maduresa democràtica, d'independència, etcètera. Venim d'on venim. Fins ara els directius de "la Corpo" eren nomenats digitalment pel Govern. Un exministre del PSOE, per exemple, ha estat director general fins ara. Ho dic amb respecte i consideració, però cal dir-ho. No és el mateix Albert Sáez (a la foto de l'ACN, a la dreta) i un consell de govern pactat i votat al Parlament que el sistema governamental imperant fins avui. Tot és millorable, però no és el mateix.
Confesso que en aquest assumpte no puc ser objectiu ni imparcial, i el lector es mereix que ho adverteixi. Bàsicament perquè he treballat des de l'ACN sota la presidència d'Albert Sáez, a qui no coneixia personalment. He tingut la sort de treballar-hi, i amb ell i d'ell hi he après molt. Aquest matí he rebut un sms seu que suposo que era genèric, d'aquells que s'envien a molts destinataris. Deia: "Gràcies per tot!" M'ha fet il·lusió rebre'l. No transcriuré aquí què li he respost, però jo li haig de donar les gràcies a ell. No només perquè confiés en mi en el seu dia per encarregar-me que dirigís l'ACN, sinó per tot allò que he après des del dia que em va cridar. Felicitats, Albert!