El mal menor en temps d'incertesa?
L'atur puja i alguns diaris ja poden titular a portada allò de "Zapatero deja más parados de los que encontró al llegar al Gobierno". Si Zapatero hagués avançat les eleccions, no patiria com està patint per un resultat incert per culpa de l'economia. El duel Solbes-Pizarro no és res més que això, una pugna per la confiança en temps d'incertesa econòmica. Qui genera més confiança al sector amenaçat per l'alentiment econòmic? El govern o l'oposició? El PSOE o el PP? Ja són habituals, almenys en les converses informals que enganxo, les frases de l'estil "Zapatero m'agrada poc, però Rajoy és pitjor". Un altre cop allò del mal menor.
Acabo de sentir Rosell al programa de Terribas dient que la calculadora no dóna per tanta promesa electoral. El ciutadà no és babau, i la subhasta electoral assoleix nivells de pornografia lamentables. El talonari ho aguanta tot, i en aquest joc només hi poden jugar Zapatero-Chacón [web] i Rajoy-Nadal [flickr]. A Catalunya, més enllà de promeses inversores de dubtós compliment, la pugna està entre forces catalanistes: si els independentistes malparlen del vot al PSC, els socialistes titllen republicans i ecosocialistes de tontos útils del PP. Sempre el PP com a coartada.
Ridao [bloc], que triomfa en el rànquing d'audiència, ha entrat en la provocació de Maragall, àlies antisistema. I ho ha fet per erigir-se com el candidat del partit que va més enllà del marc institucional actual. Mas [vídeobloc] hi posa el dit, en la nafra dels socialistes. Hi ha silencis clarificadors. També tenim, reaccions interessades. Mentrestant, i encara que sigui un miratge de campanya, Chaves ens dóna una petita alegria, testimonial, si voleu. Llàtima que Bono pensi tot el contrari, i que, com apunta Herrera [bloc], el PSOE no ho assumeixi com a propi. La precampanya té aquestes coses.
Acabo de sentir Rosell al programa de Terribas dient que la calculadora no dóna per tanta promesa electoral. El ciutadà no és babau, i la subhasta electoral assoleix nivells de pornografia lamentables. El talonari ho aguanta tot, i en aquest joc només hi poden jugar Zapatero-Chacón [web] i Rajoy-Nadal [flickr]. A Catalunya, més enllà de promeses inversores de dubtós compliment, la pugna està entre forces catalanistes: si els independentistes malparlen del vot al PSC, els socialistes titllen republicans i ecosocialistes de tontos útils del PP. Sempre el PP com a coartada.
Ridao [bloc], que triomfa en el rànquing d'audiència, ha entrat en la provocació de Maragall, àlies antisistema. I ho ha fet per erigir-se com el candidat del partit que va més enllà del marc institucional actual. Mas [vídeobloc] hi posa el dit, en la nafra dels socialistes. Hi ha silencis clarificadors. També tenim, reaccions interessades. Mentrestant, i encara que sigui un miratge de campanya, Chaves ens dóna una petita alegria, testimonial, si voleu. Llàtima que Bono pensi tot el contrari, i que, com apunta Herrera [bloc], el PSOE no ho assumeixi com a propi. La precampanya té aquestes coses.