Aquella nit a l'Àgora

Els blocaires i internautes han posat el crit al cel pel debat de l'Àgora de dilluns. La xarxa és crítica amb la televisió, però es retroalimenten. Vídeo a la xarxa, i xarxa a la televisió. Aquesta última ha d'entendre que el ciberactivisme és crític de mena. [Marc Vidal: L'autisme de TV3] L'Àgora dedicat a Internet i la cibercampanya ha provocat indignació entre internautes que s'esperaven un altre debat, i ha desorientat algun telespectador que no acabava d'entendre el motiu del programa. Un cert embolic es va produir. La proposta era arriscada, i la tria de convidats també [Joan Arnera: Àgora (?)]. Dit això, crec que des de la xarxa hauríem d'aplaudir iniciatives com aquesta. Quan ens silencien perquè ens silencien i quan hi volen parlar, perquè no ens hi sentim prou representats. No és fàcil.

Vaig anar-hi al programa —era el primer cop— perquè em semblava que podia aportar alguna cosa. Vaig aprofitar per posar damunt la taula unes dades interessantíssimes del Baròmetre sobre la xarxa i els internautes catalans. Al matí vaig trucar el sociòleg Salvador Cardús [bloc i web] per comentar-les. Havien estat presentades pocs dies enrere a les jornades de la Catosfera, però mediàticament havien passat desapercebudes. També vaig preparar-me algunes idees que volia traslladar a la taula, però la taula es movia i de quina manera. En faré algun apunt aquí, properament, sobre aquestes idees.

Un article del mateix dilluns de Tomàs Delclós a El País [Internet también vota el 9-M] semblava premonitori del debat de la nit, però no va ser així. Va pesar més el debat polític que el debat sobre Internet. I en aquest terreny de joc vaig intentar-hi jugar, com bonament vaig poder i saber. Els comentaris en aquest bloc, els sms i les trucades d'amics em fan sentir bé. Posats a dir-ho tot, cal reconèixer que la corbata ha causat furor. Ha estat la bomba del debat, almenys dels comentaris més informals que m'han fet arribar. Gràcies.