El Maresme necessita lideratge

Torno de sopar a Mataró, amb una colla de personalitats de la capital del Maresme. Feia temps que no coincidia amb alguna d'elles. Des de l'època en què jo dirigia l'edició maresmenca d'El Punt. M'ha fet il·lusió retrobar-los, compartint taula i conversa. Però torno preocupat. Fa mesos vaig deixar escrit que el Maresme necessita lideratges polítics potents [La manca de lideratge polític del Maresme]. I hi insisteixo. El sopar d'aquesta nit del Grup de Debat de Mataró [bloc] impulsat per Pere Lleonart, Joan Catà, Pere Vilaseca i Pep Molsosa [bloc] és la prova que no ens acabem d'ensortir. Andreu Ulied, director d'Mcrit i del Pla Estratègic del Maresme, ha fet una xerrada durant el sopar: Mataró i el seu futur metropolità. Hem fet un repàs a la comarca, però la desorientació i la manca d'ambició estratègica han marcat les conclusions. Què vol ser el Maresme quan sigui gran? Ningú no ho sap. Sense una capitalitat potent, amb la llosa i el recel de la proximitat barcelonina, amb una vertebració encara pendent de completar, i marcada per la divisió política i la dispersió administrativa, aquesta llenca privilegiada que és el Maresme (la millor terra del país, i del món!) no afronta amb èxit ni il·lusió col·lectiva projectes de primer ordre com les infraestructures ferroviàries o viàries. Debats endèmics, repetits. El Mataró que mentalment segueix entremuralles, i un Maresme que són molts Maresmes alhora. El barri d'una ciutat linial que és la gran Barcelona, sense identitat definida ni propòsits ferms. I al final del sopar, els tècnics desconfien dels polítics perquè —desapareguts en combat— ja som en l'època del postlideratge. Res no tornarà a ser el que era. Res en absolut. I ja té nassos que, al capdavall, tinguem enveja del Baix Llobregat i d'allò que és perceptible: el seu poder, la capacitat d'influència i d'atracció inversora. Qui ens ho havia de dir.