La baixa de Duran

Feia dies que sabia que Josep Antoni Duran Lleida [bloc] no es trobava bé de salut, però aquest dimecres s'ha sabut que l'han hagut d'intervenir d'un "nòdul pulmonar solitari". L'operació ha estat un èxit, i el líder socialcristià no para de rebre comentaris de suport en l'apunt que va publicar dilluns: "No us podré respondre". Cal desitjar que el candidat de CiU al Congrés es recuperi bé i que es pugui reenganxar a la campanya electoral. La baixa de Duran obliga CiU a refer l'estratègia, i entra en escena amb més força Artur Mas, que es mantenia en un prudent segon terme. Aquest canvi de plans pot beneficiar la federació nacionalista, i complicar les previsions d'Esquerra. El perfil dretà de Duran allunya el votant sobiranista de CiU. L'ambigüitat d'un pacte amb qualsevol de les forces espanyoles guanyadora el 9-M a canvi d'entrar al Consell de Ministres fa molt de mal a l'electorat nacionalista més combatiu i reticent a una subordinació dels interessos de Catalunya en funció d'un joc de la cadira ministerial. El to de la campanya de Duran —el vot de seny, l'elegància en blanc i negre, el savoir faire, etcètera— inquietava els propis dirigents convergents. I el tour de force amb el President Jordi Pujol arran del seu polèmic article a La Vanguardia va visualitzar fins a quin punt Duran no renuncia a la pugna pel ministeri mentre l'experiència del fundador de Convergència li fa anar més enllà i llençar aigua al vi. Després d'aquestes discrepàncies públiques, i havent detectat la cúpula del carrer Còrsega que la seva gent no trempava, la baixa sobtada de Duran canvia les coses i reequilibra el discurs nacionalista en aquestes eleccions. Com em comentava un periodista aquest vespre: Ara la gent no sabrà si vota Duran o (el sobiranista moderat) Pere Macias. I aquesta serà la qüestió. Què votarà qui voti CiU?