Jornada de reflexió

Internet posa de manifest que la jornada de reflexió és un anacronisme, una cotilla legal que s'explica perquè venim d'on venim: d'una dictadura. La famosa Junta Electoral Central imposa, en base a normes legals, una sèrie de límits antiquats i immadurs. Un d'aquests és la jornada de reflexió, que dècades enrere es podia arribar a "garantir". ¿Però des que existeix Internet, quin sentit té determinar una mena de silenci artificial el dia abans de les eleccions? Amb la televisió i la ràdio —públiques a l'arrencada democràtica i després amb un ventall més ampli amb les privades— i la complicitat dels diaris, sí que es podia decretar la "reflexió" forçosa. ¿Però en l'era de la revolució digital, amb els blocs, la web participativa i tot l'enrenou de polítics, periodistes i ciutadans debatent a la xarxa, quin sentit té imposar una jornada de reflexió? Internet demostra que tenim una justícia cega i lenta, ancorada en el passat [Un 15% dels internautes catalans llegeix blocs]. Ja es mereixen un descans el dia abans de les eleccions, els polítics. Però el que la Junta Electoral Central no podrà dictar mai més és el silenci durant la jornada de reflexió en l'època de la conversa a Internet. Aquest dissabte, polítics catalans que tuitegen han fet campanya in extremis [Els polítics gironins són els que més "tuitegen".] I segurament és impossible fixar la frontera legalista entre allò que és "fer campanya" i allò que és comportar-se amb naturalitat com un "ésser digital". El problema és que a la Junta Electoral Central, com a la majoria de tribunals de justícia, els "éssers digitals" deuen ser invisibles.

Per cert, una recomanació que m'arriba per correu: Ferran Sáez Mateu: Reflexionar.