El cap de premsa de Mas diu al Facebook que plega

És una qüestió de coherència. El cap de premsa del dirigent polític català més ficat a Internet [Artur Mas, més 2.0] ha aprofitat el Facebook, l'eina de la xarxa social que més està de moda entre els internautes catalans, per anunciar la seva decisió personal de canviar de feina. El periodista Oriol Llop [perfil] deixarà la setmana vinent de ser el cap de premsa d'Artur Mas. El seu substitut també és un periodista present al Facebook, curiosament. Es tracta de Joan Maria Piqué [perfil], provinent de la secció d'economia de l'Avui i articulista d'El Singular Digital. La qüestió, però, és que Oriol Llop deixarà CiU i anirà a treballar al gabinet de comunicació d'ESADE, i jo li desitjo que li vagi molt i molt bé i que aconsegueixi la millora de qualitat de vida que persegueix amb el canvi. Vida familiar i periodisme són, massa sovint, incompatibles. Vuit anys a primera línia, al costat d'Artur Mas conseller d'Economia i Finances, d'Artur Mas conseller en cap, d'Artur Mas candidat en dues eleccions a la Presidència de la Generalitat i, els últims anys, d'Artur Mas cap de l'oposició al Parlament de Catalunya són vuit anys massa intensos. Oriol Llop ha decidit prioritzar la família, i tancar una etapa professional enriquidora. La veritat és que no he treballat molt directament amb ell —fa anys que no em dedico a perseguir temes polítics en el dia a dia—, però sí que hem hagut de tractar-nos últimament, jo com a director de l'ACN i l'Oriol Llop com a cap de premsa del dirigent nacionalista. Crec que l'Oriol és d'aquelles bones persones que et trobes pel camí i te n'alegres d'haver conegut. Massa sovint impera la mala llet i les males arts, en aquesta disputa de taurons en què s'està convertint la política mediatitzada i el periodisme polititzat a Catalunya. En aquest context, anar coneixent bona gent com l'Oriol és un plaer. Perquè hi pots treballar bé, i ho fas amb la satisfacció d'això que ens acaba de passar i que ahir a la tarda li vaig dir per telèfon: que més enllà del context —del tu aquí i jo allà, del tu fent un paper i jo aquest altre— queda una bona relació, el tracte amb un professional honest i bona persona. I si és còmplice d'un projecte nacional com l'ACN, què més vols. Sort!