Els ambaixadors catalans a Berlín i Londres

El Govern de Catalunya ha nomenat els seus ambaixadors a Berlín i Londres. Això no seria mereixedor de ser comentat aquí si no fos pel perfil dels nous ambaixadors catalans. El delegat de la Generalitat a Berlín és Martí Estruch [wiki, nota i notícia], autor d'alguns dels millors articles de la secció Mail Obert de Vilaweb. L'encàrrec que té és el d'elevar el nivell polític de la delegació del Govern a Alemanya. El dia que prenia possessió el nou delegat, un diputat de Ciutadans va titllar-lo de "batasuno", amb la qual cosa ja us podeu fer una idea de què pensa i què fa Martí Estruch (a la foto). Aquest home és un periodista compromès amb el seu país, és un home molt preparat i llegit, i, a més, és una bona persona. El nomenament d'Estruch, però, no és un fet aïllat. Aquesta mateixa setmana el Govern ha nomenat Xavier Solano com a ambaixador a Londres. (Com sabeu, això de les relacions internacionals i les delegacions a l'estranger depèn del vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira.) Encara més jove que Estruch, Solano és un dels assessors d'Alex Salmond a l'SNP, el partit independentista d'Escòcia, i autor del llibre El mirall escocès. Veig que acaba de restringir el seu bloc [aquest bloc d'indirecte encara és visible], possiblement perquè ningú tampoc no li digui "batasuno" o li busqui les pessigolles. La notícia va en la mateixa direcció que el nomenament del delegat a Berlín, és a dir, situar coneixedors dels respectius països —Solano, el Regne Unit, i Estruch, Alemanya—, amb una ambició nacional —catalana— rotunda i un perfil de joves sobradament preparats. És a dir, gairebé el mateix que pretén fer Zapatero amb Joan Clos, a qui vol enviar d'ambaixador (sense cursiva) espanyol al Marroc o Turquia. Aquesta és la diferència entre Espanya i Catalunya. Quan un país està en construcció hi envia gent amb ganes i molta feina per endavant, mentre que quan un país està fet i tancat hi envia exalcaldes o exministres en fase de prejubilació. Xavier i Martí, bona feina!