Manuel Mas demana a Bolaño el cap de Terribas

Manuel Mas demana a Bolaño el cap de Terribas
Quan vaig escriure l'apunt La fòbia sobiranista de Manuel Mas algun amic em va dir "òstia, Saül, vas molt fort amb en [Manuel] Mas". Sempre sap greu escriure així de directe quan coneixes el protagonista, perquè llavors et passa que te'l trobes pel carrer i et gira la cara i no et saluda de manera ostentosa o fa veure que no t'ha vist quan sí que t'ha vist i tots dos sabeu que us heu vist, oi? Però arriba un moment que la relació personal no pot tapar el que esdevé discrepància profunda i manifesta, o el que seria ja la preocupació per on comencen a anar els trets del senyor Manuel Mas (i Estela). L'última masada, que seria la traducció del concepte maragallada trasllat a l'exalcalde de Mataró i actual diputat del PSC al Congrés, és de l'alçada d'un campanar. En el seu bloc, ha escrit l'apunt TV3. Privatitzada, on ironitza sobre una antiga obssessió seva que és la necessitat de privatitzar els mitjans públics catalans. Els de la Generalitat, concretament. Perquè de la resta de mitjans públics a Catalunya no en parla, el sujetu.

Que faci la broma tonta de dir que TV3 i Catalunya Ràdio haurien de ser privades té un punt de provocació que encara deu satisfer a algú de la seva colla. Però l'últim apunt és tremendu tremendu. De fet, és notícia. Perquè demanar a Antonio Bolaño el cap de Mònica Terribas per unes imatges de fons en l'entrevista al President José Montilla és d'una gravetat que fa posar els pèls de punta. Manuel Mas és diputat al Congrés, no és cap energúmen. En principi. I que s'expressi d'aquesta manera contra una periodista exemplar de la televisió pública és molt preocupant, just en el context actual. Precisament perquè aquests dies s'ha d'escollir el nou director (o directora) de TV3 i precisament perquè hi ha una situació de canvi als mitjans públics —només calia mirar el Polònia aquest dijous— les afirmacions de Mas em resulten indignants. I ho dic des del màxim respecte, però ho dic. Manuel, no es pot anar així per la vida. Encara que algú t'hagi encarregat el trist paper de franctirador. Com t'has de veure.

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí