"Laporta, dedicat a la política, ja"
El polític professional se'n riu. Quan l'interlocutor li ho planteja, en el decurs d'un dinar o fent un cafè informal, el polític de manual fa un gest de condescendència, una rialla perdonavides. La qüestió és treure ferro a l'assumpte, ridiculitzar-ho i deixar-ho en l'àmbit de l'anècdota. Però ara la cosa ha anat de la conversa a la pancarta. El "Laporta, dedicat a la política, ja" és un punt d'inflexió. És un crit de ràbia per la desastrosa temporada del Barça, una censura en tota regla al president del club i un punyal camuflat: tu que volies convertir l'entitat en un símbol de país, mira com ens estàs deixant, sense espectacle, sense títols, impotents i decebuts. Llavors el recurs fàcil és convidar Laporta a fer el pas del futbol a la política. "Dedicat a la política, ja." Però el soci indignat no sap que això de la política requereix d'unes dosis de professionalitat, d'un saber-se moure i actuar. Els pantalons abaixats a l'arc metàl·lic aeroportuari no són compatibles amb la paciència que requereix la cosa pública. De tot s'aprèn, però ara la preocupació de Laporta és una altra. És reflotar una nau que ha fet aigües per tot arreu aquesta temporada, i que ha generat una mocadorada merescuda.
L'aspiració política del personatge hi és. Latent. Amenaçadora per a la classe política a l'ús, per als que en saben perquè fa una colla d'anys que s'hi dediquen. Laporta és un senyor que un dia va esmorzar amb un candidat, i l'endemà va haver-ho de fer amb el candidat rival. Era una foto buscada, durant la passada campanya electoral al Parlament. Aquests dies, però, devaluada la seva imatge, sona el nom d'un altre símbol blaugrana per ocupar la banqueta, en Guardiola. Jo no hi entenc gaire, però com que el símil futbolístic és recurrent a casa nostra, diria que el Barça és un reflex del que avui viu Catalunya. Encara no ha aparegut el Laporta de la política, aquell dirigent que faci trempar el catalanisme de tall sobiranista. Entre els nacionalistes i els independentistes sí que hi ha defensors a mort de Laporta, nostàlgics de la seva sorprenent victòria, somniadors d'un Elefant Blau a la Casa Gran del Catalanisme o a la nova Esquerra, o en el pont que suposadament els ha d'unir algun dia. Encara no ha aparegut ni el Laporta polític ni el polític Laporta ni s'albira l'Elefant Blau catalanista. I la dura realitat n'és una altra. La veritat és que Laporta es troba en hores baixes. Com el país?
L'aspiració política del personatge hi és. Latent. Amenaçadora per a la classe política a l'ús, per als que en saben perquè fa una colla d'anys que s'hi dediquen. Laporta és un senyor que un dia va esmorzar amb un candidat, i l'endemà va haver-ho de fer amb el candidat rival. Era una foto buscada, durant la passada campanya electoral al Parlament. Aquests dies, però, devaluada la seva imatge, sona el nom d'un altre símbol blaugrana per ocupar la banqueta, en Guardiola. Jo no hi entenc gaire, però com que el símil futbolístic és recurrent a casa nostra, diria que el Barça és un reflex del que avui viu Catalunya. Encara no ha aparegut el Laporta de la política, aquell dirigent que faci trempar el catalanisme de tall sobiranista. Entre els nacionalistes i els independentistes sí que hi ha defensors a mort de Laporta, nostàlgics de la seva sorprenent victòria, somniadors d'un Elefant Blau a la Casa Gran del Catalanisme o a la nova Esquerra, o en el pont que suposadament els ha d'unir algun dia. Encara no ha aparegut ni el Laporta polític ni el polític Laporta ni s'albira l'Elefant Blau catalanista. I la dura realitat n'és una altra. La veritat és que Laporta es troba en hores baixes. Com el país?