La batalla del finançament: Montilla vs ZP i Felipe

Després del globus sonda per part de Zapatero de postposar el nou finançament al 2010, es va publicar l'article de Felipe González i el degoteig de reaccions entre els barons del PSOE per no fer complir l'Estatut en aquesta matèria és constant. La qüestió és frenar les aspiracions —legítimes, d'altra banda— de Catalunya en l'aplicació del nou finançament i en el tracte bilateral amb l'Estat. L'estira-i-arronsa és dur aquests dies. Ja ho advertia a l'apunt "Ladran, luego cabalgamos". Sembla que la negociació anirà forta perquè el President José Montilla s'hi ha posat en persona, com no podia ser de cap altra manera. Coincidir al míting del País Basc amb Zapatero en plena campanya per dur Patxi López a la Lehendakaritza no és incompatible, per a Montilla, amb signar aquest article a El País en resposta al de Felipe. La batalla mediàtica es lliura a les pàgines del diario independiente de la mañana. El finançament és un tema seriós per al qual cal unitat d'acció catalana, havent après la lliçò de l'ensarronada estatutària. Com que és un tema seriós em sembla interessant l'apunt Finançament massa limitat, del blocaireAntoni Soy, republicà al Govern que en el seu dia va participar en la negociació estatutària d'aquest àmbit. El que sembla lamentable és l'interès excessiu, gairebé vergonyós, d'alguns opinadors i actors polítics de situar un eventual fracàs de la millora del finançament en la teulada només d'un dels partits del govern. I, curiosament, no del majoritari ni més directament relacionat amb el PSOE. Per no parlar d'aquells que posen com a condició per a la continuïtat d'aquest govern l'obtenció del concert econòmic. Un concert que no hi és a l'Estatut. A cap dels estatuts: ni al del 30-S, ni al previ a la retallada, ni a l'aprovat en referèndum. Ja agradaria, ja, disposar dels beneficis d'un concert, però pujar el llistó ara fins a aquest nivell diguéssim que, com a mínim, resulta contradictori. L'Estatut aprovat dóna pel que dóna, i allò que dóna no ens ho volen ni donar.