Suport a Santi Santamaria al Facebook

Fa dies que hi dono voltes, i la veritat és que el meu cor està amb Santi Santamaria [web] perquè hi crec més en la cuina que diu reivindicar —una altra consideració són les seves pròpies contradiccions— abans que no pas en la cuina que qüestiona —apuntant directament al seu col·lega Ferran Adrià [web]. En el debat Hillary-Obama aposto per Obama. En el debat Laporta-Rossell, per Laporta. En el debat Santamaria-Adrià, hauria de decantar-me pel de Sant Celoni. L'internauta Jordi Salvia [bloc i portal] acaba de posar en marxa un grup de suport a Santi Santamaria a través de la xarxa social Facebook. Jo m'hi acabo d'adherir, no pas per prendre partit entre una vedette de la cuina i una altra, sinó perquè en la discussió entre models de cuina jo aposto decididament per la cuina de producte. Passaran les modes, amb química i totes les innovacions que es vulgui, però al final allò que valorarem serà el producte. I si Santamaria el que està dient és això, m'hi adhereixo.

Confesso que he dinat a Can Fabes, però no a el Bulli. Confesso que tinc pare i germà cuiners, i que aquest últim ha estat treballant i fent aprenentatge a la cuina dels dos establiments en polèmica, i també en aquest altre de la Bretanya. Però vagi per endavant que el millor restaurant de Catalunya, per a mi personalment, és El Hogar Gallego, el de casa. Els comensals d'aquest restaurant —sense estrelles Michelin— sí que se'n fan un fart de riure, de la polèmica mediàtica que ens ocupa. El plat és el plat, i la resta són ganes de sortir als diaris...