Quan Esquerra no sorprèn

Esquerra dóna una lliçó a la resta de partits. L'elecció directa de president i secretari general per part de la militància és un exemple de democràcia interna. Ja veurem si els elogis —al model i a la confrontació de candidats— que els últims dies provenien de determinats mitjans de comunicació es mantenen a partir del resultat i de les previsibles conseqüències que se'n derivaran. El resultat no hauria de sorprendre gairebé ningú. Guanya Gent d'Esquerra, però ho fa amb un 37% dels vots. Això obliga Joan Puigcercós i Joan Ridao a obrir-se i els imposa la necessitat del pacte amb la resta de sectors o amb aquell que s'hi avingui. La generositat del guanyador en aquest cas no esdevé recurs retòric, perquè el nou president i secretari general necessiten reforçar-se internament sumant sensibilitats diverses i també renovant. La militància republicana s'ha mostrat molt dividida, com difícilment no podia ser de cap altra manera amb quatre opcions sobre la taula. També hi ha divisió territorial, ja que els resultats varien en funció dels feus. Així, doncs, els guanyadors no s'imposen d'una manera rotunda, i els perdedors ho fan amb desigual balanç: ERCFutur i Reagrupament.cat —gairebé amb un empat tècnic entre elles— obtenen un suport considerable de les bases mentre Esquerra Independentista queda certament tocada. Caldrà veure com es mouen les peces la propera setmana i com tanquen el congrés del cap de setmana, però la continuïtat de l'estratègia de la direcció sortint rep un aprovat mentre el cop de timó estratègic queda reflectit d'una manera clarament objectivable —un 35%?— però insuficient. La foto és molt clara: el tripartit no perilla després d'aquest superdissabte. Una altra cosa són les amenaces externes del Tribunal Constitucional, la negocació del finançament i les maniobres del PSOE per intentar desestabilitzar el Govern flirtejant amb CiU al Congrés, entre d'altres. Però, dit això, també és cert que el mandat a la direcció entrant conté una dosi de matisos i exigeix un grau d'equilibris que difícilment convida a una alegre política de pactes en el futur. Aquells que —de dins i de fora d'Esquerra— desitjaven un cop de volant per passar pàgina al tripartit hauran de tenir (més) paciència. Entre d'altres motius perquè també hauria de dependre dels cops de volant que facin —si és que l'acabessin fent— altres partits. I si Esquerra no ha sorprès aquest dissabte, tot apunta que a la resta de partits no hi haurà excessives ganes d'oferir sorpreses estratègiques.

(A nivell digital, Reagrupament.cat ha marcat aquesta nit un gol al web d'Esquerra oferint el recompte i el resultat. I de totes les eines de la Guia útil de les primàries d'ERC a Internet, cal admetre que el Twitter d'Ernest Benach ha estat l'únic operatiu d'entre tots els aspirants a president i secretari general. L'únic 2.0 dels candidats ha estat Benach.)