La fúria espanyola multiplicada per Cuatro
La revetlla de Sant Joan s'avança pels petards i coets de celebració de la victòria de la Roja davant d'Itàlia. Espanya guanya a la italiana, en la ronda de penals, i les mostres d'alegria —focs d'artifici i clàxons a dojo, ara parlo de Calella, la meva ciutat— posen de manifest la profunditat del que s'està coent. Vincular un esdeveniment esportiu important com l'Eurocopa de futbol i la campanya de promoció d'una cadena de televisió que ens fa entrar el Doctor House a casa és un còctel explosiu. Futbol i televisió jugen a favor del nacionalisme espanyol aquests dies. I de quina manera! L'escalfament televisiu de motors, amb el famós crit de guerra Po-de-mos!, i la sensació que aquest cop la fúria espanyola pot trencar els seus maleficis fan aflorar les expressions més apassionades de patriotisme hispànic. Fa més l'Eurocopa i el combinat estatal que vint-i-set campanyes publicitàries juntes del Govern d'Espanya i uns quants xecs de regal de la factoria Zapatero. El nacionalisme espanyol, desvergonyit i desacomplexat en forma de passió vermella, d'icones clàssiques —el torero, el tricorni, el brau...— superades per una estètica renovada i uns referents més atractius. Només cal veure els anuncis televisius, que res tenen a veure amb la caspa habitual d'anteriors campanyes de TVE amb la selección. Està fent un gran patriotisme la cadena del Grupo Prisa Cuatro [bloc] i la seva estètica moderna per combatre el friquisme de xandall, la dentadura postissa que cau de Luís Aragonés i l'habitual Manoloel del Bombo. El fiquisme de Chikilicuatre [web] a Eurovisió [Dia de l'Orgull Friki] va ser l'aperitiu d'aquest sentiment patriòtic que roda per les gespes d'Àustria.
Si els russos cauen dijous, l'eufòria i la bogeria de nacionalisme espanyol serà insuportable. Una pròrroga de la revetlla de Sant Joan que durarà tota la setmana amb petards, coets, comitives espontànies de cotxes tocant els clàxons i allò que no sona. Quin malson, en nom de l'audiència. I el que és pitjor és sentir-se marcià anant contra l'espanyola i simpatitzant amb italians, russos o, posem per cas, alemanys o turcs. Molts no ho entenen. Però jo el que no entenc és per què diuen sex quan volen dir Cesc [web] i sí saben dir Guus Hiddink i tants altres noms.
Per cert, aquells mitjans de comunicació que ridiculitzen les seleccions esportives catalanes, critiquen els recursos públics que s'hi destinen per aconseguir el seu reconeixement oficial i simplifiquen l'intent com una obsessió del nacionalisme català, què en diuen aquests dies? O els ciutadans que blasmen el nacionalisme, quan és català, però ja els va bé tot aquest xou de fúria espanyola?
Si els russos cauen dijous, l'eufòria i la bogeria de nacionalisme espanyol serà insuportable. Una pròrroga de la revetlla de Sant Joan que durarà tota la setmana amb petards, coets, comitives espontànies de cotxes tocant els clàxons i allò que no sona. Quin malson, en nom de l'audiència. I el que és pitjor és sentir-se marcià anant contra l'espanyola i simpatitzant amb italians, russos o, posem per cas, alemanys o turcs. Molts no ho entenen. Però jo el que no entenc és per què diuen sex quan volen dir Cesc [web] i sí saben dir Guus Hiddink i tants altres noms.
Per cert, aquells mitjans de comunicació que ridiculitzen les seleccions esportives catalanes, critiquen els recursos públics que s'hi destinen per aconseguir el seu reconeixement oficial i simplifiquen l'intent com una obsessió del nacionalisme català, què en diuen aquests dies? O els ciutadans que blasmen el nacionalisme, quan és català, però ja els va bé tot aquest xou de fúria espanyola?