Fuentes per Bassas: la factoria Puyal encara raja
Catorze anys no són cap broma. Són moltes temporades al capdavant del programa líder El Matí de Catalunya Ràdio. Cert és que part de l'èxit d'Antoni Bassas ha estat sorprendre positivament des del primer moment en què va rellevar Josep Cuní [wiki]. S'esperava un desert després del gran Cuní, i vés quina cosa, el de la factoria Joaquim Maria Puyal [wiki] va millorar encara les audiències heretades de Cuní. Ara les especulacions apunten a una operació de característiques semblants. Un altre deixeble de Puyal, un altre periodista de peu de gespa i micro en mà, Manel Fuentes [wiki], podria substituir el líder matiner a Catalunya la propera temporada.
El tema de fons era aquest. No tant que plegués en Bassas, que segurament necessitava un canvi d'aires, sinó qui ocuparà el seu lloc [Suport al Facebook a Antoni Bassas]. Calia renovar i reformular, probablement. Calia fer-ho apostant per algú que suposés relleu generacional, també. I si fos potent, requetebé. Sembla que l'opció de Manel Fuentes compleix aquestes premises, però s'ha d'esperar a conèixer els detalls, ja que no serà ben bé un canvi de veu i de cara amb el mateix format de programa, sinó una redefinició de la franja matinera a Catalunya Ràdio.
Si la crosta nacionalista que cal arrencar passa per convertir el lideratge matiner en una versió descafeïnada dels bons magazines, amb molta informació i poca —o nul·la— interpretació, segurament l'insígne diputat socialista, Joan Ferran [bloc], haurà aconseguit el seu propòsit de foragitar els "sermons" de primera hora. Però farien un mal servei a la ràdio pública i al lideratge imprescindible de Catalunya Ràdio allargar la franja informativa com si de Catalunya Informació es tractés i avançar l'entreteniment de Fuentes, fent saltar pels aires la força de les tertúlies —aquelles tertúlies que alguns dies indignen uns i altres d'altres— i reduint la contextualització. Fuentes, si ho acaba sent, sembla capacitat per fer-ho.
Necessitarà la comprensió i l'oportunitat que tots plegats vam dipositar en aquella Bassas que havia de cobrir una vacant de 6 mesos del totpoderós i insuperable, aleshores, Josep Cuní. En definitiva, que s'entén l'adhesió incondicional de molts oïdors a Bassas i tot el que representa [Lluís Foix: Cientos de martes con Bassas], però la vida continua —peti qui peti— i tant la ràdio com el projecte públic hi estan per davant i necessiten relleus generacionals i canvis tranquils i assenyats. I aquest fa pinta de ser-ho. O això vull pensar.
[Reaccions blocaires]
[Grup de suport a n'Antoni Bassas, al Facebook]
El tema de fons era aquest. No tant que plegués en Bassas, que segurament necessitava un canvi d'aires, sinó qui ocuparà el seu lloc [Suport al Facebook a Antoni Bassas]. Calia renovar i reformular, probablement. Calia fer-ho apostant per algú que suposés relleu generacional, també. I si fos potent, requetebé. Sembla que l'opció de Manel Fuentes compleix aquestes premises, però s'ha d'esperar a conèixer els detalls, ja que no serà ben bé un canvi de veu i de cara amb el mateix format de programa, sinó una redefinició de la franja matinera a Catalunya Ràdio.
Si la crosta nacionalista que cal arrencar passa per convertir el lideratge matiner en una versió descafeïnada dels bons magazines, amb molta informació i poca —o nul·la— interpretació, segurament l'insígne diputat socialista, Joan Ferran [bloc], haurà aconseguit el seu propòsit de foragitar els "sermons" de primera hora. Però farien un mal servei a la ràdio pública i al lideratge imprescindible de Catalunya Ràdio allargar la franja informativa com si de Catalunya Informació es tractés i avançar l'entreteniment de Fuentes, fent saltar pels aires la força de les tertúlies —aquelles tertúlies que alguns dies indignen uns i altres d'altres— i reduint la contextualització. Fuentes, si ho acaba sent, sembla capacitat per fer-ho.
Necessitarà la comprensió i l'oportunitat que tots plegats vam dipositar en aquella Bassas que havia de cobrir una vacant de 6 mesos del totpoderós i insuperable, aleshores, Josep Cuní. En definitiva, que s'entén l'adhesió incondicional de molts oïdors a Bassas i tot el que representa [Lluís Foix: Cientos de martes con Bassas], però la vida continua —peti qui peti— i tant la ràdio com el projecte públic hi estan per davant i necessiten relleus generacionals i canvis tranquils i assenyats. I aquest fa pinta de ser-ho. O això vull pensar.
[Reaccions blocaires]
[Grup de suport a n'Antoni Bassas, al Facebook]