Condemna pels comentaris

Els lectors entren al bloc, alguns s'engresquen i, els més arrauxats, hi pengen comentaris ofensius. Si l'autor del bloc els retira es converteix en un censor. Si els manté, la conversa que acompanya alguns apunts surt de mare i deriva en cridòria i, inclús, insult. Els blocs que tenen pocs comentaris són fàcils de gestionar. Si algú diu cul d'olla o desbarra, li treuen el comentari i punt. "Censor!", et podrien dir. "I què! A casa meva no vull que insulti ni que m'insultin", podries respondre. Quan el bloc acumula força comentaris, la cosa es complica. Existeix la censura preventiva —que els comentaris passin primer per un filtre, via correu electrònic— o la despublicació dels estirabots. Fins ara, aquí, en aquest bloc, la conversa ha estat relativament raonable. Algú diu coses que trobo injustes, volent o per ignorància. D'altres confonen l'esperit, el to i la procedència del bloc. La immensa majoria —la multitud silenciosa— entra i surt sense fer cap destrossa. L'espai públic només pateix quan surten al carrer els brètols, alguns d'ells amb interessos inconfessables. El millor és no retirar-los ni censurar-los, els comentaris. El lector intel·ligent, sovint de llarga trajectòria, sap destriar el gra de la palla. Quan els que criden marxin i abandonin la moda dels blocs, quedarà tot al seu lloc, més calmat i tranquil. I si no és als blocs, ja ens inventarem un altre ciberespai per pensar en veu alta i fer-ho tranquil·lament.

Per què dic tot això? Perquè llegeixo, amb gran perplexitat, que els comentaris poden ser motiu de condemna judicial a l'autor del bloc. Que l'amo del bloc sigui responsable del que escriguin els visitants és un despropòsit. Que insultin l'autor del bloc, també. No seria més fàcil fer zàping blocaire?