Público i Telecinco, la cara i la creu
Arriben sms i correus instigant el boicot a Telecinco. De gent diversa, no només d'aquells ciberactivistes de sempre. L'sms que arriba és d'una persona que fa temps que no dóna senyals de vida. Els diversos correus, de perfils ben diversos. Si la campanya contra Telecinco no afluixa, ja veurem què passarà. L'època de l'any no és la millor. No obstant, que vagi amb cura la televisió líder d'audiència a Catalunya amb les seves adhesions irresponsables [Distraccions lingüístiques]. La dreta mediàtica i cavernícola espanyola recupera l'enfrontament lingüístic com a argument de venda, un cop superada la ressaca de la Roja, perdudes les eleccions i esbaïda la teoria de la conspiració de l'11-M. Telecinco s'hi ha apuntat, i això ha provocat moguda seriosa entre alguns catalans que fan campanya perquè les audiències siguin el millor termòmetre de la relliscada. TV3, que té un imaginari que no agrada a alguns diputats socialistes [Altre cop Manuel Mas i la seva crosta contra TV3], segurament va mancada de doctors House i investigadors de CSI, però aquestes bajanades no les promou.
És fàcil mirar-s'ho des d'aquí, des d'aquest país on la convivència lingüística no és cap problema perquè mai no ho ha estat i, arribats a aquest punt, difícilment ho serà. El que té mèrit és fer el discurs combatiu des de les Espanyes. En aquest sentit, hi ha alguna bona notícia. Per exemple, el diari Público, editat per l'empresari català Jaume Roures, l'amo de La Sexta, el productor de pel·lícules que ens agraden, manté una línia informativa i editorial exemplars. Portades, pàgines interiors i articles d'opinió per desmuntar la teoria segons la qual l'espanyol està perseguit a Catalunya i el català és la llengua imperant i discriminatòria del castellà. Res més lluny de la realitat, senyors de la caverna, mestres de la conspiració, seguidors fidels dels dictats de Pedro J. Encara que la difusió i l'impacte és modest respecte la resta de mitjans estatals —poc més de 70.000 exemplars que ven el diari de Roures competeixen a l'Estat amb la difusió de la resta de grans rotatius, fidels seguidors del Manifiesto—, afortunadament alguns milers de ciutadans progressistes espanyols poden llegir peces com la del director de Público, Nacho Escolar: El castellano se rompe.
Una altra Espanya és possible (avui sí que em podeu dir ingenu i optimista). No serà fàcil, però és de justícia reconèixer la contribució de Público, una mirada progressista, federalista i radical a aquesta Espanya que governa Zapatero a cop d'ambigüitat. Una ambigüitat que en el cas de la defensa del català —sense retirar el decret de la tercera hora de castellà a l'ensenyament, diguem-ho tot— va quedar resolta en favor de les llengües cooficials a l'Estat en el darrer congrés del PSOE, i això va obligar a virar l'independent del matí. Els va agafar amb la lengua común a contrapèl.
És fàcil mirar-s'ho des d'aquí, des d'aquest país on la convivència lingüística no és cap problema perquè mai no ho ha estat i, arribats a aquest punt, difícilment ho serà. El que té mèrit és fer el discurs combatiu des de les Espanyes. En aquest sentit, hi ha alguna bona notícia. Per exemple, el diari Público, editat per l'empresari català Jaume Roures, l'amo de La Sexta, el productor de pel·lícules que ens agraden, manté una línia informativa i editorial exemplars. Portades, pàgines interiors i articles d'opinió per desmuntar la teoria segons la qual l'espanyol està perseguit a Catalunya i el català és la llengua imperant i discriminatòria del castellà. Res més lluny de la realitat, senyors de la caverna, mestres de la conspiració, seguidors fidels dels dictats de Pedro J. Encara que la difusió i l'impacte és modest respecte la resta de mitjans estatals —poc més de 70.000 exemplars que ven el diari de Roures competeixen a l'Estat amb la difusió de la resta de grans rotatius, fidels seguidors del Manifiesto—, afortunadament alguns milers de ciutadans progressistes espanyols poden llegir peces com la del director de Público, Nacho Escolar: El castellano se rompe.
Una altra Espanya és possible (avui sí que em podeu dir ingenu i optimista). No serà fàcil, però és de justícia reconèixer la contribució de Público, una mirada progressista, federalista i radical a aquesta Espanya que governa Zapatero a cop d'ambigüitat. Una ambigüitat que en el cas de la defensa del català —sense retirar el decret de la tercera hora de castellà a l'ensenyament, diguem-ho tot— va quedar resolta en favor de les llengües cooficials a l'Estat en el darrer congrés del PSOE, i això va obligar a virar l'independent del matí. Els va agafar amb la lengua común a contrapèl.