Matí a l'ACN amb Zaragoza i tot el dia amb Bolaño
Aquest dijous ha estat un dia frenètic. Després de llegir La Vanguardia, que titulava a portadaSaura tantea a Montilla sobre un cambio en el Govern [informació interior], he rebut a la seu de Via Laietana de l'Agència Catalana de Notícies (ACN), el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, que ens visitava i accedia a una entrevista en la ronda que mantenim amb dirigents de tots els partits parlamentaris. Durant l'off the record previ a l'entrevista, tot esmorzant, Zaragoza s'ha mostrat molt obert i afable amb els periodistes de la secció de Política de l'agència, el subdirector, Jaume Clotet, i un servidor. Hem comentat l'enquesta que publicava a portada El Periódico: El tripartit, a un pas de perdre la majoria mentre CiU es consolida. Cap novetat, segons Zaragoza, que ha destacat el fet que Montilla manté l'avantatge en el pols amb Mas. A mesura que el dirigent socialista ens anava oferint titulars: Zaragoza afirma que CDC és "un partit bloquejat pel seu passat" i diu que del seu congrés "no n'espera res", després un Zaragoza avisa el PSOE que la Generalitat es "plantarà" i "pressionarà" pel desplegament de l'Estatut i el nou finançament i, finalment, recuperant la informació de La Vanguardia un desmentit en la línia de Zaragoza assegura que el PSC no veu necessària una remodelació del Govern i aposta per la "continuïtat" de l'executiu. Mentre l'home fort del carrer Nicaragua anava responent les preguntes dels periodistes de l'agència, jo anava veient com li vibrava el mòbil, l'agafava, el penjava directament o mirava algun missatge. Hi havia massa activitat de mòbil per ser l'hora que era, pensava jo. Però la gent que mana ja ho té, això. Viuen pendents del mòbil. En acabar l'entrevista, i mentre acomiadàvem Zaragoza i el company de premsa del PSC Pep Prieto [Facebook], rebíem un comunicat oficial del Departament de Presidència de la Generalitat. Un desmentiment de la informació de La Vanguardia. L'ACN ha informat: Montilla no té prevista cap remodelació del Govern.
El dia es presentava mogut. El President José Montilla negava la crisi de govern, en la línia del que ens havia avançat in situ el propi Zaragoza. Pel camí ens arriba que Dimiteix la secretària general del Patronat Catalunya Món "a petició" de Carod-Rovira i per no comptar amb la seva "confiança política. Una dimissió en l'entorn del Vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que fulmina Maria do Carmo Marques-Pinto. Uf. La reunió que a aquella hora manteníem a l'agència s'anava animant, amb entrades i sortides, i algun que altre sms. Però el més sonat encara estava per arribar. Seria abans de dinar. Catalunya Ràdio anunciava la dimissió d'Antonio Bolaño, el director de Comunicació de la Presidència. Un parell de trucades de rigor per confirmar que la informació era certa —que ho era— i titular nou al xurro de notícies de l'ACN: Dimiteix per motius personals el director de Comunicació de Presidència, Antonio Bolaño. El ball estava servit. Trucades d'alguns periodistes i cap a dinar. En sortir del restaurant, on no hi havia cobertura, unes quantes perdudes i algun sms. "Per què plega?", pregunten. "Motius personals?" I a primera hora de la tarda, entre una altra reunió i trucadetes, les reaccions a una dimissió que tapava mediàticament una altra dimissió —molt menor— i que, especialment, tapava la notícia sobre una crisi de govern que no ho serà. Entre les reaccions, una que diu que CiU afirma que Montilla havia de cessar Bolaño fa temps i l'acusa de no respectar el codi deontològic.
Navegant pels digitals, trobaves la notícia de La Vanguardia molt comentada. De fet, la seva portada d'aquest dijous —a les portes del congrés de Convergència— havia estat el desencadenant. No sé si es pot parlar de causa-efecte —després ho preciso per què— però era evident que la coincidència ofereix nombroses interpretacions en aquest sentit. El Periódico havia optat per un escuet Dimiteix Antoni Bolaño, director de Comunicació de la Generalitat. (Diversos mitjans han confós Presidència per la Generalitat, ja que la directora de comunicació del Govern és Aurora Masip.) I Vilaweb ha fet un contextualitat Antonio Bolaño dimiteix de cap de comunicació de Montilla. Cito només tres mitjans abonats a l'agència: La Vanguardia, El Periódico i Vilaweb.
Jo, que últimament faig defenses que em podria perfectament estalviar [Injustícia amb Xavier Vendrell] però que me les demana el cos, haig de dir aquí en favor del temut i vilipendiat Antonio Bolaño que mai no hi he tingut cap problema. Ni fa molts anys quan era cap de premsa d'Enher-Endesa, ni quan estava a la Diputació de Barcelona, ni quan estava al carrer Nicaragua, ni després quan va marxar a Madrid amb Montilla al ministeri d'Indústria ni quan va tornar amb el President al Palau. Ni quan jo treballava a El Punt, ni últimament que dirigeixo l'ACN. Cap ni un. I així ho dic sempre que em preguntaven: "I tu què, amb en Bolaño?" Doncs a mi en Bolaño, que tanta mala fama té entre alguns sectors, no m'ha complicat la vida ni m'ha intentat coaccionar ni m'ha amenaçat ni res de res. I cal dir-ho, avui que no tindria cap necessitat de fer-ho. Quan hi he coincidit el tracte ha estat excel·lent, i quan per raó de les nostres responsabilitats hem hagut de treballar ho he fet amb total llibertat i respecte. Com no podia ser de cap altra manera. Ja sé que això hi ha molts que no s'ho creuran, però és cert com la vida mateixa. I com que així ha estat durant tants anys, li desitjo molta sort en la nova etapa professional, que, per cert, feia setmanes i mesos que ja albirava. Motius personals, segur. Coincidència i desencadenant, també. Una cosa no treu l'altra.
I avui la pregunta serà "Qui hi posaran?" —ja en van dues: Qui hi posaran?. Hi estarem pendents aquest divendres, en què participo en el congrés de Convergència en una taula rodona sobre Política 2.0 i blocs, moderada, per cert, per David Madí, que en una altra etapa va patir el mateix càrrec maleït de Bolaño. Una altra coincidència.
El dia es presentava mogut. El President José Montilla negava la crisi de govern, en la línia del que ens havia avançat in situ el propi Zaragoza. Pel camí ens arriba que Dimiteix la secretària general del Patronat Catalunya Món "a petició" de Carod-Rovira i per no comptar amb la seva "confiança política. Una dimissió en l'entorn del Vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que fulmina Maria do Carmo Marques-Pinto. Uf. La reunió que a aquella hora manteníem a l'agència s'anava animant, amb entrades i sortides, i algun que altre sms. Però el més sonat encara estava per arribar. Seria abans de dinar. Catalunya Ràdio anunciava la dimissió d'Antonio Bolaño, el director de Comunicació de la Presidència. Un parell de trucades de rigor per confirmar que la informació era certa —que ho era— i titular nou al xurro de notícies de l'ACN: Dimiteix per motius personals el director de Comunicació de Presidència, Antonio Bolaño. El ball estava servit. Trucades d'alguns periodistes i cap a dinar. En sortir del restaurant, on no hi havia cobertura, unes quantes perdudes i algun sms. "Per què plega?", pregunten. "Motius personals?" I a primera hora de la tarda, entre una altra reunió i trucadetes, les reaccions a una dimissió que tapava mediàticament una altra dimissió —molt menor— i que, especialment, tapava la notícia sobre una crisi de govern que no ho serà. Entre les reaccions, una que diu que CiU afirma que Montilla havia de cessar Bolaño fa temps i l'acusa de no respectar el codi deontològic.
Navegant pels digitals, trobaves la notícia de La Vanguardia molt comentada. De fet, la seva portada d'aquest dijous —a les portes del congrés de Convergència— havia estat el desencadenant. No sé si es pot parlar de causa-efecte —després ho preciso per què— però era evident que la coincidència ofereix nombroses interpretacions en aquest sentit. El Periódico havia optat per un escuet Dimiteix Antoni Bolaño, director de Comunicació de la Generalitat. (Diversos mitjans han confós Presidència per la Generalitat, ja que la directora de comunicació del Govern és Aurora Masip.) I Vilaweb ha fet un contextualitat Antonio Bolaño dimiteix de cap de comunicació de Montilla. Cito només tres mitjans abonats a l'agència: La Vanguardia, El Periódico i Vilaweb.
Jo, que últimament faig defenses que em podria perfectament estalviar [Injustícia amb Xavier Vendrell] però que me les demana el cos, haig de dir aquí en favor del temut i vilipendiat Antonio Bolaño que mai no hi he tingut cap problema. Ni fa molts anys quan era cap de premsa d'Enher-Endesa, ni quan estava a la Diputació de Barcelona, ni quan estava al carrer Nicaragua, ni després quan va marxar a Madrid amb Montilla al ministeri d'Indústria ni quan va tornar amb el President al Palau. Ni quan jo treballava a El Punt, ni últimament que dirigeixo l'ACN. Cap ni un. I així ho dic sempre que em preguntaven: "I tu què, amb en Bolaño?" Doncs a mi en Bolaño, que tanta mala fama té entre alguns sectors, no m'ha complicat la vida ni m'ha intentat coaccionar ni m'ha amenaçat ni res de res. I cal dir-ho, avui que no tindria cap necessitat de fer-ho. Quan hi he coincidit el tracte ha estat excel·lent, i quan per raó de les nostres responsabilitats hem hagut de treballar ho he fet amb total llibertat i respecte. Com no podia ser de cap altra manera. Ja sé que això hi ha molts que no s'ho creuran, però és cert com la vida mateixa. I com que així ha estat durant tants anys, li desitjo molta sort en la nova etapa professional, que, per cert, feia setmanes i mesos que ja albirava. Motius personals, segur. Coincidència i desencadenant, també. Una cosa no treu l'altra.
I avui la pregunta serà "Qui hi posaran?" —ja en van dues: Qui hi posaran?. Hi estarem pendents aquest divendres, en què participo en el congrés de Convergència en una taula rodona sobre Política 2.0 i blocs, moderada, per cert, per David Madí, que en una altra etapa va patir el mateix càrrec maleït de Bolaño. Una altra coincidència.