Perplexitat

La societat catalana està perplexa. L'estat de perplexitat respon a la pèrdua de lideratge econòmic, a una certa desorientació davant dels canvis globals i a l'onada immigratòria. En pocs anys han passat massa coses de cop. Dels famosos 6 milions hem saltat als 7 i escaig, l'autogovern queda a prova amb un creixement poblacional excepcional i tot plegat amb unes eines minses. La globalització, que és una oportunitat, ens ha agafat amb el pas canviat. Per acabar-ho d'arrodonir, l'escena política s'ha mogut d'un oasi que potser tampoc no era tant a un postpujolisme accidentat. L'Estatut, ai las!, no ha resolt els problemes, sinó que n'ha introduït de nous. I mentrestant, la resta de l'Estat ha fet una estirada espectacular, que ja venia d'abans. Madrid s'ha quedat la política i hi ha afegit l'economia. Espanya s'ha desacomplexat, mentre aquí el procés era a l'inversa. Només cal viatjar per l'Estat per comprovar-ho: no estan tan malament com ens pensàvem fa uns anys, i nosaltres no estem tan bé com predicàvem. Infraestructures, serveis públics i una sensació de qualitat de vida que es respira per les Espanyes que et deixa... perplex!