Banderes i legalitat
Aquesta Diada, a part del tema estrella del finançament i la unitat dels partits catalans, ha destacat per l'èxit de la campanya perquè l'estelada estigués present als ajuntaments del país. El mapa fa goig. A Gràcia també, com mostra la foto. L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ho considera una manca de respecte. Vaig sentir Hereu a L'oracle, el programa de Xavier Graset a Catalunya Ràdio, justificant això de la manca de respecte i adduint la legalitat vigent. És curiós veure com, quan els convé, la legalitat és l'excusa per a adoptar determinades decisions polítiques. Alguns alcaldes es neguen a fer onejar per un miserable dia, el de la Diada Nacional de Catalunya, l'estelada perquè la llei no ho preveu. Els polítics prenen decisions polítiques, i els juristes, judicials. I quan pengen o no fan penjar un determinat símbol fan política, i no cal donar-hi més voltes. ¿Per què, si no, els alcaldes que es neguen a penjar l'estelada no compleixen les votacions democràtiques i majoritàries de determinats plens municipals en què els electes amb majoria decideixen que sí, que hi volen l'estelada a la façana de l'ajuntament? ¿Si el mandat d'un ple és aquest, per què no són tan disciplinats i ordenats com quan volen acatar la llei de símbols i banderes?
O un altre exemple. Onze de Setembre. Caserna de la Guàrdia Civil de Calella. Banderes hissades? Una. Quina? L'espanyola. Per què aquests no compleixen la llei? El nou Estatut diu claríssimament que als edificis oficials de l'Estat a Catalunya (això inclou edificis militars, casernes, etc) hi ha de ser present la senyera. No l'estelada, només la senyera. I se salten l'Estatut a la brava. (Una altra consideració és que ens pugui agradar més o menys, de veure-la en determinats edificis.) Però no havíem quedat que la llei s'havia de complir? ¿O és que la llei només la tenim present a l'hora d'ofegar expressions polítiques legítimes, democràtiques i pacífiques, adoptades per persones escollides a les urnes? I, a més, per un dia no passaria res, senyor Hereu. A Gràcia se salten la llei per la Diada. En altres dependències públiques, ho fan tot l'any i aquí ningú no diu res. Oi?
O un altre exemple. Onze de Setembre. Caserna de la Guàrdia Civil de Calella. Banderes hissades? Una. Quina? L'espanyola. Per què aquests no compleixen la llei? El nou Estatut diu claríssimament que als edificis oficials de l'Estat a Catalunya (això inclou edificis militars, casernes, etc) hi ha de ser present la senyera. No l'estelada, només la senyera. I se salten l'Estatut a la brava. (Una altra consideració és que ens pugui agradar més o menys, de veure-la en determinats edificis.) Però no havíem quedat que la llei s'havia de complir? ¿O és que la llei només la tenim present a l'hora d'ofegar expressions polítiques legítimes, democràtiques i pacífiques, adoptades per persones escollides a les urnes? I, a més, per un dia no passaria res, senyor Hereu. A Gràcia se salten la llei per la Diada. En altres dependències públiques, ho fan tot l'any i aquí ningú no diu res. Oi?