Torno de Girona. Ha estat una nit d'emocions. He passat una mica de vergonya, però estic molt content i agraït pel premi. Agraeixo especialment la intervenció i les paraules del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach. Enganxo a sota el que havia escrit i he dit en rebre aquest reconeixement:
"Bona nit.
Moltes gràcies a l’Associació
STIC.CAT per aquest reconeixement que m’esteu fent en vida. Se’m fa difícil
pujar aquí a rebre’l perquè el meu Bloc
sense fulls va nèixer el juliol del 2004 sense massa pretensions.
Va començar com un divertiment,
va derivar en vàlvula d’escapament i amb el temps s’ha convertit en un bloc dit
de referència. Mai m’hauria imaginat que arribés a tenir la notorietat que ha
acabat aconseguint amb el temps. He escrit 1.600 articles i hi he dedicat
moltíssimes hores. Hores que he pres a la meva família, sobretot a la meva dona, i últimament al meu fill. La conciliació de la vida familiar i de la vida
blocaire és encara una assignatura pendent, però la comprensió dels que
m’envolten ho ha fet possible durant aquest temps de revolta digital.
Són 4 anys. Massa poc temps per a
un reconeixement com el d’avui, però segurament la lògica d’Internet és
diferent. Quatre anys d’apunt diari potser és una eternitat. He intentat
convertir el Bloc sense fulls en una
eina útil per als blocaires, per als lectors (polítics, periodistes i ciutadans
inquiets de tota mena) i que ajudés a dignificar una realitat llavors encara
incipient: la de la blocosfera política i periodística al nostre país.
No ha estat fàcil, i reconec que
en alguna ocasió se m’ha passat pel cap de tancar el Bloc o arrencar els fulls.
Les prop de 800.000 visites que he tingut fins ara són una enorme satisfacció,
i la voluntat de fer un modest servei a la comunitat blocaire catalana m’ha
animat a tirar endavant. Alguns visitants o lectors no entenen la difícil
combinació que suposa el bloc per a mi. Intento que el ciutadà, l’activista
digital i el periodista hi convisquin en equilibri. Intento fer-ho amb
honestedat, i sabent que hi ha exposicions arriscades. Però si no hagués
assumit cap risc fa 4 anys avui no tindria el goig de ser aquí amb tots
vosaltres dalt de l’escenari.
Però l’escenari en què em sento
més còmode és la xarxa.
Allà us hi espero!
