The Economist i la caverna mediàtica

Visió esbiaixada de la realitat catalana. Acumulació d'impactes en pocs dies. La revista The Economist pel seu reportatge sobre Espanya en què ridiculitza els nacionalistes (els catalans, s'entén) i alguns dels seus dirigents (Jordi Pujoltitllat de "cacic", aquí no ens hi posem per poc). [ACN: El Govern considera "insultants" algunes informacions publicades a The Economist i en reclama una rectificació] El delegat del Govern al Regne Unit, Xavier Solano, ja ha enviat una carta de rèplica a The Economist. La COPE i El Mundo també carreguen aquests dies per l'adjudicació de freqüències de ràdio en FM per part del Consell de l'Audiovisual (CAC) [Bona sintonia amb Godó], alimentats per l'espanyolisme parlamentari [ACN: Ciutadans acusa el CAC de fer "la feina bruta al tripartit" quan dóna concessions d'FM] [ACN: El PP critica el repartiment de ràdios del CAC i diu que no s'han de permetre "limitacions" al pluralisme dels mitjans]. Josep Maria Carbonell a anunciar dilluns, mentre li plovia un allau de crítiques des dels mitjans de Madrid i també des de Barcelona mateix [El Periódico: El CAC s'estrena amb polèmica al beneficiar dos grups de ràdio], que aniria a la cambra catalana [ACN: El president del CAC sol·licita comparèixer al Parlament per informar sobre les concessions de ràdios en FM]. El culebrot, doncs, està servit. Es tracta, però, d'una reedició de velles querelles. Obsessió per la llengua (la catalana, és clar), manca de llibertat d'expressió (en el repartiment de freqüències) i nacionalisme perillós i amenançant (el català, per suposat) són el fil argumental de la nova andanada. La novetat curiosa, però, és que entre els perillosos ja hi han inclòs els socialistes catalans, acusats per The Economist de "nacionalistes". Les línies estan ben definides. El fracàs de la via pedagògica, certificat. No calen més proves, oi?