Noves disputes familiars: l'escletxa convivencial
Anys enrere, les disputes a les cases se centraven en el control del
comandament a distància. El zàping va fer molt de mal a les relacións familiars. Parelles els gustos televisius dels quals no eren
coincidents. El clàssic dels clàssics, el futbol. Ha esdevingut una
icona. Fins i tot en el món publicitari. La imatge del paio panxut
cervesa en mà i esparrufat al sofà mirant el futbol. Molts anuncis
presenten homes futboleros al voltant d'un televisor, amb
notòria absència femenina. I així molts tòpics i estereotips...
La qüestió és que la possessió del comandament, és a dir, el mando del mando, ha provocat més d'una picabaralla domèstica i infinites
discussions de parella. Quan hi havia un únic canal de televisió en blanc i negre i no
existien els comandaments a distància, aquest tipus de conflicte era
impensable.
Amb la proliferació de cadenes televisives i amb els avenços tecnològics, la posició de domini en el sofà va esdevenir estratègica i motiu de guspires convivencials. Això era abans. Ara, en canvi, els nous hàbits de consum televisiu i tecnològic han revolucionat aquest escenari. Ja no hi ha discussions de zàping. En la societat digital en què vivim, cada cop és més habitual que la parella o els diferents membres de la família comparteixin un mateix espai (el menjador de casa, com aquest de la foto extreta del Flickr), però amb activitats simultànies ben diferents. Un mira la tele. L'altre navega per Internet. Cadascú va a la seva, i aquí no hi ha conflicte possible. Mirar la televisió i navegar són, encara avui, tasques independents. En un futur no gaire llunyà la televisió i Internet convergiran. Quan la televisió i Internet es vegin en una mateixa (gran) pantalla, potser la gent tornarà a les tensions d'abans. O potser la pantalla serà tan interactiva que permetrà que uns i altres triïn els continguts que vulguin sense fer la guitza al del costat.
La pugna pel control d'una única pantalla domèstica segurament és ciència ficció. Una predicció de problemes casolans del futur. Avui, però, amb Obama preparant la seva entrada a la Casa Blanca, el que tenim és una pugna domèstica habitual per qui navega amb l'ordinador en aquelles cases que només en disposen d'un. La tendència és que l'ordinador deixi de ser "personal" i passi a ser comunitari. De fet, l'autèntic "ordinador personal" avui és el telèfon mòbil, gràcies a les pda's, BlackBerry's i iPhone's. A les cases més ben situades econòmicament, en canvi, proliferen els ordinadors de la mateixa manera que abans abundaven els televisors, gairebé a raó de pantalla per habitació. Cadascú té el seu ordinador, i els portàtils, a més, permeten una mobilitat interessant a dins mateix del domicili gràcies al wifi. Connectar-se a l'estudi, continuar a la cuina i anar amb el portàtil amunt i avall del domicili és una tònica gens estranya en algunes llars. Els adolescents van a cop de vídeojoc, gràcies a consoles reduïdes i de disseny. Hi viuen enganxats, pel que m'expliquen.
Els adults comencen a combinar la televisió amb la navegació. Les llargues dosis de televisió d'abans han donat pas a una dieta més equilibrada en què Internet i televisió convencial es combinen, en funció d'ofertes, necessitats i exigències variades i variables. Les noves tecnologies estan canviant les nostres vides, la vida quotidiana. El repte és evitar que els nous hàbits generin un nou tipus d'esquerda: l'escletxa convivencial.
Amb la proliferació de cadenes televisives i amb els avenços tecnològics, la posició de domini en el sofà va esdevenir estratègica i motiu de guspires convivencials. Això era abans. Ara, en canvi, els nous hàbits de consum televisiu i tecnològic han revolucionat aquest escenari. Ja no hi ha discussions de zàping. En la societat digital en què vivim, cada cop és més habitual que la parella o els diferents membres de la família comparteixin un mateix espai (el menjador de casa, com aquest de la foto extreta del Flickr), però amb activitats simultànies ben diferents. Un mira la tele. L'altre navega per Internet. Cadascú va a la seva, i aquí no hi ha conflicte possible. Mirar la televisió i navegar són, encara avui, tasques independents. En un futur no gaire llunyà la televisió i Internet convergiran. Quan la televisió i Internet es vegin en una mateixa (gran) pantalla, potser la gent tornarà a les tensions d'abans. O potser la pantalla serà tan interactiva que permetrà que uns i altres triïn els continguts que vulguin sense fer la guitza al del costat.
La pugna pel control d'una única pantalla domèstica segurament és ciència ficció. Una predicció de problemes casolans del futur. Avui, però, amb Obama preparant la seva entrada a la Casa Blanca, el que tenim és una pugna domèstica habitual per qui navega amb l'ordinador en aquelles cases que només en disposen d'un. La tendència és que l'ordinador deixi de ser "personal" i passi a ser comunitari. De fet, l'autèntic "ordinador personal" avui és el telèfon mòbil, gràcies a les pda's, BlackBerry's i iPhone's. A les cases més ben situades econòmicament, en canvi, proliferen els ordinadors de la mateixa manera que abans abundaven els televisors, gairebé a raó de pantalla per habitació. Cadascú té el seu ordinador, i els portàtils, a més, permeten una mobilitat interessant a dins mateix del domicili gràcies al wifi. Connectar-se a l'estudi, continuar a la cuina i anar amb el portàtil amunt i avall del domicili és una tònica gens estranya en algunes llars. Els adolescents van a cop de vídeojoc, gràcies a consoles reduïdes i de disseny. Hi viuen enganxats, pel que m'expliquen.
Els adults comencen a combinar la televisió amb la navegació. Les llargues dosis de televisió d'abans han donat pas a una dieta més equilibrada en què Internet i televisió convencial es combinen, en funció d'ofertes, necessitats i exigències variades i variables. Les noves tecnologies estan canviant les nostres vides, la vida quotidiana. El repte és evitar que els nous hàbits generin un nou tipus d'esquerda: l'escletxa convivencial.