Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta a Barcelona

Barcelona, capital de la reflexió sobre el sector de la comunicació. La tercera edició de les Jornades Internacionals de Premsa Gratuïta [web], organitzada per l'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta [web] que presideix Josep Ritort [bloc], arriben en un context estratègic i delicat alhora. El repte de la digitalització i l'aposta per Internet i les dificultats actuals per la baixada de la publicitat -únic ingrés de les publicacions gratuïtes, ja siguin en suport paper o digitalaugmenten l'interès d'aquestes jornades. Inaugurades ahir pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que van destacar el pes dels mitjans gratuïts, van comptar amb les intervencions del periodista Gurmesindo Lafuente, exdirector d'ElMundo.es i impulsor i director de l'innovador Soitu.es (a la foto); i també del publicista Lluís Bassat [ACN: Bassat augura que el futur de la publicitat passarà per "la premsa escrita"]. Bassat va ser massa 1.0, més del mateix. No obstant, va advocar per la premsa escrita com a mitjà per difondre publicitat en detriment de la televisió, que encara reté una part important del pastís. Bassat va destacar l'audiència de la premsa gratuïta i va proposar als editors i professionals que apostin pel rigor, l'opinió de signatures creïbles (interpretació per complementar la informació pura i dura) i prioritzar els continguts en funció del target que busquen els principals anunciats: elèctriques, automoció, alimentació i telecomunicacions. En canvi, prèviament, Gurmesindo Lafuente va ser més provocador per a un auditori que comença a tolerar la música de la irrupció d'Internet, però amb prudència. Lafuente va sentenciar la fi de la premsa en paper per la revolució digital que vivim. Llàstima que l'arribada dels polítics, que van marxar en acabar els seus discursos, va obligar els organitzadors a escurçar l'exposició de Sindo, un autèntic referent per al periodisme digital de l'Estat i el món de parla castellana. Lafuente, que va sortir del diari de Pedro J. Ramírez perquè l'edició digital agafava massa volada i anava al marge de la línia periodística de l'edició impresa, també va reclamar rigor. Segurament aquest és el repte professional d'avui, i la premsa gratuïta en pren bona nota aquests dies en les jornades de Barcelona. Rigor per guanyar credibilitat en temps de crisi. Tot això, però, amb unes dades  encoratjadores per a l'ACPG que ha proporcionat el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura [web]. La foto del baròmetre reforça la premsa gratuïta de proximitat, atès el lideratge d'audiència en un munt de comarques del país. Reptes, realisme en temps difícils, però també força en el territori. Per cert, el compromís de la majoria de mitjans gratuïts amb la llengua pròpia del país és prou evident, cosa que no poden afirmar ponents com Bassat, que va intervenir en castellà "porque aquí somos bilingues". Més provincianisme.