El català al Parlament Europeu

Presentació del web en català de l'Oficina del Parlament Europeu a Barcelona. La xarxa és el terreny, econòmic i fàcil, de rentar les consciències o de maquillar i fer veure com a virtual allò que encara no és real. I el que és real és que Europa no reconeix el català perquè Catalunya no té estat propi. Això, aquesta lògica estatista, jacobina i anacrònica, és perversa, motiu pel qual l'eurodiputat Raimon Obiols [bloc] ho ha titllat d'"imbècil", segons veureu en aquest vídeo de l'Agència Catalana de Notícies (ACN). L'Europa dels estats, la que no reconeix prou els pobles que no tenen estat propi, és la que s'ha imposat. No exempta de crisis i ensurts, però. El problema de fons no és si les institucions europees reconeixen llengües i pobles sense estat, sinó el menyspreu dels estats plurilingües i plurinacionals a les minories lingüístiques i nacionals. Si a Madrid no es pot parlar en català al Congrés, què volem exigir a Brussel·les o Estrasburg? Com que aquesta és la mare dels ous, i com que no som ingenus, i com que falten pocs mesos per a les eleccions europees, ara proliferen les fotos de la sensibilitat lingüística europea. Ara? Hi ha eleccions a la vista. Tot queda dit.