Fart dels atropellaments a la via del tren del Maresme
T'aixeques sabent que t'espera un matí de dissabte mogut. En Marc reclama recanvi de bolquers i un biberó d'urgència. 210 d'aigua, 6 cullerades de llet en pols i 5 de cereals. Vestir-lo, dutxar-se i anar-lo distraient des del plat de dutxa amb càntics diversos i moviments suposadament rítmics, jugar-hi una mica abans que la mare el "recepcioni" i sortir pitant per anar a fer la compra de la setmana. Allò que abans es feia cada dia i que ara la gent acostumem a concentrar un dia concret de la setmana. Si la mare es queda en Marc, el pare (xuleta en mà) assalta supermercats, fruiteries, peixateries i carnisseries diverses. Com que anit havies sopat poc, per no dir gens, et reserves el privilegi d'esmorzar fora de casa abans de fer les compres. I mentre fulleges els diaris i et disposes a atacar una bona llesca de pa amb tomàquet i pernil, amb mitja canyeta fresqueta (sí, una canyeta!), previs a un talladet, sents que els clients que t'acompanyen a la mateixa barra ho comenten: "El tren ha atropellat un home al pas a nivell." Òstia, un altre cop. "No, era una dona." Comencen a sorgir les discrepàncies. Un diu el cognom i de qui era fill. Un altre manté que era dona. Un tercer apunta la hipòtesi: l'ha atropellat el tren quan anava darrere del gos que duïa deslligat. Tant és. La qüestió és que un ciutadà de la meva ciutat, Calella, ha perdut la vida. Al pas a nivell que permet accedir des del centre de la població al passeig marítim. [ACN: Un atropellament mortal a la via del tren a Calella obliga a interrompre la línia 1 de Rodalies durant dues hores].
Els atropellaments mortals són habituals a la línia ferroviària del Maresme, la més antiga de la península ibèrica. Com que alguns són suïcidis, els mitjans de comunicació estan en fals i tenen serioses dificultats per fer-ne informació. Per aquell criteri segons el qual els suïcidis no són notícia. No ho són sempre i quan les conseqüències no siguin públiques, i els retards dels trens provoquen molèsties i perjudicis a (molts) tercers. Com que la frontera entre atropellament accidental i suïcidi és complicada, les dades de Renfe i de l'administració són confuses. Les amaguen. Curiosament, els atropellaments a les carreteres i els accidents de trànsit provocats per l'excés d'alcohol són de domini públic, termòmetre permanent als mitjans de comunicació. I em sembla bé. Però per què no tractem totes les víctimes per igual? Les de la carretera i les del tren. Per què és més greu un mort de trànsit que un mort ferroviari? Per què hi ha tanta pressió sobre la seguretat vial i no sobre la ferroviària? I, pitjor encara, per què un atropellament mortal del tren a Calella no mereix la mateixa atenció que un mort de trànsit al centre de Barcelona?
Escric això perquè n'estic fart. És una vergonya. Després de la febrada pels retards i els accidents a la xarxa ferroviària per culpa de les obres del TGV, el traspàs de Renfe a la Generalitat i el funcionament del transport públic han caigut novament en l'oblit. El traspàs de Rodalies al Govern no resoldrà atropellaments com el d'aquest matí perquè traspassaran (i ja veurem amb quins recursos) el servei, no pas la infraestructura. La via, per tant, seguirà sent competència d'Adif, i les inversions necessàries per evitar un traçat anacrònic que manté oberta la ferida al front litoral del Maresme no arribaran fàcilment. Si no han de moure la línia del tren de la costa, que hi inverteixin amb més seguretat i menys impacte. Ja n'hi ha prou de silenciar i oblidar víctimes innocents. Ja n'hi ha prou de prioritzar determinades actuacions només en funció del pes demogràfic. Algú diria en funció dels vots. No ho diré pas jo, però.
Els atropellaments mortals són habituals a la línia ferroviària del Maresme, la més antiga de la península ibèrica. Com que alguns són suïcidis, els mitjans de comunicació estan en fals i tenen serioses dificultats per fer-ne informació. Per aquell criteri segons el qual els suïcidis no són notícia. No ho són sempre i quan les conseqüències no siguin públiques, i els retards dels trens provoquen molèsties i perjudicis a (molts) tercers. Com que la frontera entre atropellament accidental i suïcidi és complicada, les dades de Renfe i de l'administració són confuses. Les amaguen. Curiosament, els atropellaments a les carreteres i els accidents de trànsit provocats per l'excés d'alcohol són de domini públic, termòmetre permanent als mitjans de comunicació. I em sembla bé. Però per què no tractem totes les víctimes per igual? Les de la carretera i les del tren. Per què és més greu un mort de trànsit que un mort ferroviari? Per què hi ha tanta pressió sobre la seguretat vial i no sobre la ferroviària? I, pitjor encara, per què un atropellament mortal del tren a Calella no mereix la mateixa atenció que un mort de trànsit al centre de Barcelona?
Escric això perquè n'estic fart. És una vergonya. Després de la febrada pels retards i els accidents a la xarxa ferroviària per culpa de les obres del TGV, el traspàs de Renfe a la Generalitat i el funcionament del transport públic han caigut novament en l'oblit. El traspàs de Rodalies al Govern no resoldrà atropellaments com el d'aquest matí perquè traspassaran (i ja veurem amb quins recursos) el servei, no pas la infraestructura. La via, per tant, seguirà sent competència d'Adif, i les inversions necessàries per evitar un traçat anacrònic que manté oberta la ferida al front litoral del Maresme no arribaran fàcilment. Si no han de moure la línia del tren de la costa, que hi inverteixin amb més seguretat i menys impacte. Ja n'hi ha prou de silenciar i oblidar víctimes innocents. Ja n'hi ha prou de prioritzar determinades actuacions només en funció del pes demogràfic. Algú diria en funció dels vots. No ho diré pas jo, però.