The West Wing
Haig de confessar que recentment m'he enganxat d'una manera gairebé malaltissa a la sèrie The West Wing. Fent un cafè amb un càrrec electe del Parlament de Catalunya em va parlar de la sèrie, i jo vaig quedar com un autèntic ignorant. En aquells dies un tal Barack Obama [wiki] s'enfrontava en les primàries dels demòcrates a la senyora Hillary Clinton. No havia vist mai la sèrie [wiki]. No sabia qui era el president Bartlet, vaja. Estic parlant de fa més d'un any, i llavors la cançó revel·lació de la cibercampanya d'Obama començava a acumular milers de reproduccions al YouTube [Yes, we can]. Poc després vaig llegir l'article de Vicent PartalWest Wing o Left Wing La pedagogia de la política en la magistral sèrie dels Estats Units [pdf], publicat al número 27 [pdf] de Quaderns del CAC. Al cap de poc vaig anar a l'FNAC i em vaig comprar la primera temporada en DVD. Em va entrar com un tret. Després la segona, la tercera, la quarta i fa unes setmanes vaig acabar de veure la cinquena, en una mena de marató de capítols que em reté en el sofà de casa com feia anys que no m'hi estava. Fins i tot he après a fer anar el reproductor de DVD! He sacrificat hores de navegació, però han estat molt ben invertides. Abans de Reis volia adquirir la sisena i la setena temporades (les últimes ja), però a l'FNAC no hi són. S'han esgotat, no sé si per l'efecte Obama o què. Hi he anat a dos FNAC's i en més d'una ocasió, i finalment he optat per encarregar els DVD's al Robafaves de Mataró. Ja m'enviaran un sms quan els tinguin.
Aquests dies, just abans que el primer president negre dels Estats Units ocupi la Casa Blanca, tinc un mono impressionant de The West Wing. Increïble. I aquest diumenge m'ho ha fet recordar l'apunt Avui no emprenyeu, del mateix Partal, que parla d'un capítol que tinc ben present. Per a més inri, el dia que vam entrevistar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras [Tresserras a l'ACN: "L'Estat incompleix impunement"], en va parlar en acabat. És un admirador de la sèrie, i se sent identificat amb un dels personatges, però no diré de qui es tracta ni qui és el seu Bartlet particular. Gràcies a les dosis de The West Wing en vena que m'havia injectat prèviament vaig poder entendre la conversa amb Tresserras, i gràcies a la sèrie he anant entenent millor els últims i apassionants episodis de la política nordamericana. No m'atreveixo a fer la recomanació perquè quedaria fatal, segur que la majoria l'heu vista. Encara no entenc què era de la meva vida abans de descobrir The West Wing. Com he pogut viure sense haver-la vist abans?
Aquests dies, just abans que el primer president negre dels Estats Units ocupi la Casa Blanca, tinc un mono impressionant de The West Wing. Increïble. I aquest diumenge m'ho ha fet recordar l'apunt Avui no emprenyeu, del mateix Partal, que parla d'un capítol que tinc ben present. Per a més inri, el dia que vam entrevistar el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras [Tresserras a l'ACN: "L'Estat incompleix impunement"], en va parlar en acabat. És un admirador de la sèrie, i se sent identificat amb un dels personatges, però no diré de qui es tracta ni qui és el seu Bartlet particular. Gràcies a les dosis de The West Wing en vena que m'havia injectat prèviament vaig poder entendre la conversa amb Tresserras, i gràcies a la sèrie he anant entenent millor els últims i apassionants episodis de la política nordamericana. No m'atreveixo a fer la recomanació perquè quedaria fatal, segur que la majoria l'heu vista. Encara no entenc què era de la meva vida abans de descobrir The West Wing. Com he pogut viure sense haver-la vist abans?