El sopar dels periodistes del Maresme
Sant Francesc de Sales [wiki], patró dels periodistes. Des de fa uns anys, els periodistes del Maresme aprofitem el patró com a excusa per sopar i sortir de farra pels locals nocturns del polígon industrial del Pla d'en Boet de Mataró. El sopar sempre es fa a Mataró. Dubtar-ho ofendria i demostraria un preocupant desconeixement del centralisme mataroní. La setantena de periodistes que divendres vam compartir taula ho vam fer a la capital de la comarca, com mana la tradició. Això no hi ha qui ho toqui, però no seré jo qui ho critiqui. Bàsicament perquè prou que fa l'Antònia de la Fuente, que és la companya que se n'encarrega pacientment de convocar-nos i de muntar el sopar. Enguany, ha tingut el suport mobilitzador de l'Eli Solsona [bloc, Facebook], a través del Facebook. És una trobada que s'organitza a cop de correu electrònic i via Facebook. La tradició oral, però, també funciona. No obstant això, enguany hi ha hagut notables absències. Una d'elles, la de Manuel Cuyàs, va ser evident a l'hora del brindis i de les quatre paraules. No hi va haver discurs. Si no hi ha en Cuyàs ningú no xerra. Ni tant sols els que ho haurien de fer per veterania, que són en Manuel Cusachs o en Manel Roca Cuadrada [Facebook]. No hi va haver discurs, tot i la crisi del sector i la convulsió que viuen alguns dels mitjans i empreses que ocupen els professionals allà reunits [Joan Salicrú: Els mitjans de comunicació davant la crisi].
La Toni sí que va ordenar el brindis, com pertoca. I llavors va ser quan va tenir un record per l'Anna Palà [Comiat a l'Anna Palà]. Ens vam quedar glaçats, perquè va ser un flash back massa dur. El 2008 ha estat un any complicat, especialment per a Televisió Mataró, que venia d'un 2007 colpidor [Ha mort en Bis]. El futur d'aquesta emissora va ser un dels temes de conversa. L'altre, per què no dir-ho, el cas d'Antoni Sintas [Facebook], acomiadat fa pocs dies de Mataró Ràdio amb una certa polèmica en l'àmbit mediàtic i polític de la ciutat. També va ser comentada la no-assistència de cap dels periodistes d'El Punt, diari que setmanes enrere va tancar la redacció del camí de la Geganta de Mataró en una clara aposta pel teletreball. Un parell dels seus redactors, però, van ser vistos posteriorment en els locals del Pla d'en Boet on la comitiva de professionals de la informació del Maresme vam combatre la crisi afavorint el consum, en aquest cas a les barres.
El televisiu Espartac Peran era la cara més coneguda entre els periodistes que vam allargar la celebració patronal. El radiofònic Oriol Rodríguez [bloc] també va donar el millor de si mateix, ja sigui al Teatre o al mític Privat, local nocturn de referència. Una quizena d'irreductibles va ocupar la pista fins a altes hores. Tot en honor a Sant Francesc de Sales. En una mostra d'innegable compromís dels professionals maresmencs amb el nostre patró. Els gintònics van contribuir a la digestió d'un sopar a can Margarit 2 que havia estat basat en el pica-pica, una aposta arriscadíssima quan es tracta d'anar a ballar després. Un gelat Magnum de postres ho havia salvat tot. Els gintònics van anar molt bé. Les ballarugues, també. Tot i els primers símptomes arrítmics, de rovellament físic i de certa desubicació ambiental. Ens fem grans. Però hi érem.
[Àlbum de fotos al Facebook de Jordi Guixot]
La Toni sí que va ordenar el brindis, com pertoca. I llavors va ser quan va tenir un record per l'Anna Palà [Comiat a l'Anna Palà]. Ens vam quedar glaçats, perquè va ser un flash back massa dur. El 2008 ha estat un any complicat, especialment per a Televisió Mataró, que venia d'un 2007 colpidor [Ha mort en Bis]. El futur d'aquesta emissora va ser un dels temes de conversa. L'altre, per què no dir-ho, el cas d'Antoni Sintas [Facebook], acomiadat fa pocs dies de Mataró Ràdio amb una certa polèmica en l'àmbit mediàtic i polític de la ciutat. També va ser comentada la no-assistència de cap dels periodistes d'El Punt, diari que setmanes enrere va tancar la redacció del camí de la Geganta de Mataró en una clara aposta pel teletreball. Un parell dels seus redactors, però, van ser vistos posteriorment en els locals del Pla d'en Boet on la comitiva de professionals de la informació del Maresme vam combatre la crisi afavorint el consum, en aquest cas a les barres.
El televisiu Espartac Peran era la cara més coneguda entre els periodistes que vam allargar la celebració patronal. El radiofònic Oriol Rodríguez [bloc] també va donar el millor de si mateix, ja sigui al Teatre o al mític Privat, local nocturn de referència. Una quizena d'irreductibles va ocupar la pista fins a altes hores. Tot en honor a Sant Francesc de Sales. En una mostra d'innegable compromís dels professionals maresmencs amb el nostre patró. Els gintònics van contribuir a la digestió d'un sopar a can Margarit 2 que havia estat basat en el pica-pica, una aposta arriscadíssima quan es tracta d'anar a ballar després. Un gelat Magnum de postres ho havia salvat tot. Els gintònics van anar molt bé. Les ballarugues, també. Tot i els primers símptomes arrítmics, de rovellament físic i de certa desubicació ambiental. Ens fem grans. Però hi érem.
[Àlbum de fotos al Facebook de Jordi Guixot]