Més que una tele i més que un club en litigi
Un litigi entre el Barça i Audiovisual Sport pels drets d'imatge de la catastròfica temporada passada està perjudicant els espectadors que volen disfrutar de les retransmissions en català d'aquesta excel·lent temporada. La televisió pública havia fet el salt de la quarta a la primera posició en la pugna per l'audiència. Els primers canvis de l'etapa Mònica Terribas començaven a generar els seus fruits, i les emissions en directe dels partits d'aquest gran Barça de Pep Guardiola havien acabat de fer la resta de la feina. L'estat d'ànim de la nostra havia fet un tomb. De la depressió col·lectiva en què, crostes al marge, es trobava la televisió nacional s'ha passat a l'orgull d'un servei públic de qualitat que el millor que fa és ensenyar-nos les vergonyes d'altri en aquest recull impagable que és l'APM. Un monument, en clau d'humor, a la barbàrie televisiva que impera en altres cadenes de l'Estat, siguin públiques o privades, estatals o autonòmiques tant li fot.
En un context complicadíssim en què la paraula fragmentació aplicada a les audiències serà el pa nostre de cada dia, i amb una crisi del sector de la comunicació de conseqüències imprevisibles per al conjunt de mitjans, TV3 ha alçat el cap. Terribas està fent una gran feina, i no ho tenia gens fàcil. La politització inevitable d'uns òrgans de govern que alguns partits entenen en clau de patrimonialització -això és meu, allò és teuno ha estat suficient entrebanc perquè els professionals vagin edificant el canvi possible. I quan tot va de cara, quan el Barça la toca bé i fa trempar, un litigi que esquitxa en part la televisió pública i del qual encara no hi ha decisió judicial ferma esdevé conflicte institucional [Avui: La guerra que no acaba]. La que és més que una tele i el que és més que un club (curiosament amb Joan Oliver, exdirector general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al capdavant, i amb Vicent Sanchis, flamant nou director de Canal Barça) no saben estar prou a l'alçada, i actuen com si només fossin una tele o només fossin un club en la defensa dels seus legítims i respectius interessos. El perjudicat, l'espectador català que vol futbol i l'últim Barça de Joan Laporta en la llengua de Pompeu Fabra. El beneficiat, vés quina cosa, i sempre anem a parar a allà mateix, un tal Roures. Jaume Roures. Ho haveu vist?
[ACN: La CCMA lamenta que el Barça no hagi permès a TV3 la retransmissió del partit contra l'Sporting i vol seguir negociant]
En un context complicadíssim en què la paraula fragmentació aplicada a les audiències serà el pa nostre de cada dia, i amb una crisi del sector de la comunicació de conseqüències imprevisibles per al conjunt de mitjans, TV3 ha alçat el cap. Terribas està fent una gran feina, i no ho tenia gens fàcil. La politització inevitable d'uns òrgans de govern que alguns partits entenen en clau de patrimonialització -això és meu, allò és teuno ha estat suficient entrebanc perquè els professionals vagin edificant el canvi possible. I quan tot va de cara, quan el Barça la toca bé i fa trempar, un litigi que esquitxa en part la televisió pública i del qual encara no hi ha decisió judicial ferma esdevé conflicte institucional [Avui: La guerra que no acaba]. La que és més que una tele i el que és més que un club (curiosament amb Joan Oliver, exdirector general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, al capdavant, i amb Vicent Sanchis, flamant nou director de Canal Barça) no saben estar prou a l'alçada, i actuen com si només fossin una tele o només fossin un club en la defensa dels seus legítims i respectius interessos. El perjudicat, l'espectador català que vol futbol i l'últim Barça de Joan Laporta en la llengua de Pompeu Fabra. El beneficiat, vés quina cosa, i sempre anem a parar a allà mateix, un tal Roures. Jaume Roures. Ho haveu vist?
[ACN: La CCMA lamenta que el Barça no hagi permès a TV3 la retransmissió del partit contra l'Sporting i vol seguir negociant]