"La Barcelona pecadora"

Títol:La Barcelona pecadora

Autor i curador: Domènec de Bellmuntés el pseudònim que sempre va utilitzar el periodista i escriptor Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, 1903-Tolosa de Llenguadoc, 1993). Va estudiar dret i d'adolescent ja va començar a col·laborar a la premsa lleidatana. El 1923 va entrar a La Veu de Catalunya. El 1924 es va exiliar a París fugint de la Dictadura de Primo de Rivera. A França va fer de corresponsal de La Publicitat i del magazine D'Ací i D'Allà. En aquells anys, Bellmunt, va importar el reportatge novel·lat, modern, a Catalunya. Va tornar el 1928 a Barcelona i, fins a la Guerra Civil, va treballar de reporter a Mirador, La Publicitat i La Rambla (en seria director). També va col·laborar a l'Opinió i arribaria a dirigir el setmanari humorístic La Campana de Gràcia. El 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, on va dirigir la revista Foc Nou. Va viure prop de seixanta anys d'exili i va deixar escrites més d'una trentena d'obres (llibres de reportatges, entrevistes, memòries, novel·les, contes i teatre) i dos mil articles periodístics.

Francesc Canosa i Farran (1975) és periodista. Llicenciat en periodisme i Doctor en Comunicació per la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull), on és professor. És editor de l'editorial Trípodos; guionista i director de documentals; articulista de el Singular Digital i crític literari a El País. Ha escrit articles, llibres, estudis i investiga sobre mitjans, periodisme i periodistes catalans, així com les xarxes de comunicació, política i identitat a Catalunya dels segles XIX i XX. En aquest sentit la seva tesi doctoral (El somni d'una societat i d'un periodisme. La televisió de paper 1931-1936) descobreix els primers intents que hi va haver a Catalunya de crear una televisió. Des de els divuit anys ha treballat com a reporter i guionista (TV3; Canal Estilo; Canal 9; Tele 5; Antena 3) i a la premsa (La Mañana; Avui; El Periódico).

Edita:A Contra Vent

Apuntde l'editorial: "Amb Domènec de Bellmunt, Catalunya comença a jugar una de les lligues modernes del periodisme mundial: la del reporterisme. Al anys vint i trenta del segle passat si un periodista volia explicar aquell món veloç, fragmentari i esmunyedís havia d'escriure reportatges. Domènec de Bellmunt és el veritable ideòleg d'aquella Catalunya reportera i de tot aquell nou cos d'elit del periodisme: els reporters. Els homes que combaten totes les realitats per després guanyar la batalla diària del paper imprès. Les armes: saber mirar i veure. La Barcelona Pecadora. Reportatges de l'Àngel Bohemi, aplega, per un costat, els reportatges que va publicar a la premsa per fer visible aquella invisible mala vida de Barcelona; i, per l'altre, també recull L'Àngel Bohemi (1935), la novel·la on el periodista ficciona la realitat d'aquells reportatges."

[Els lectors podeu animar-vos a comentar el llibre aquí.]

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí