El CAT a les matrícules que mai no arriba

Els catalans naveguem per la globalitat de la xarxa amb identitat pròpia. Això vol dir el domini .cat. La matrícula catalana d'Internet. Circulen per la xarxa amb matrícula pròpia, però no ho podem fer per les carreteres del país. Els valents que posen un adhesiu del CAT tapant la E a la matrícula s'encomanen a la comprensió de policies que miren a una altra banda o pateixen la multa imposada per policies insensibles a la realitat nacional que s'escuden en la legalitat rigorosa. Dur el CAT a la matrícula tapant la E és (encara) una provocació. A Internet, no. A la xarxa tenim matrícula reconeguda i respectada, amb un parc mòbil nombrós i dinàmic, envejat fins i tot. L'èxit del .cat contrasta amb l'incompliment de l'Espanya plural promesa per Zapatero. Veníem de les chapas d'Aznar i del mundial de canicas amb selecció catalana internacional, que és la conyeta que van fer Aznar i Miguel Ángel Rodríguez. Va perdre Rajoy i va guanyar ZP, però els conductors catalans conserven la E solitària i imposada a les matrícules. I vés quina cosa, que el jacobinisme francès dóna una lliçó al federalisme inconcret i imperceptible espanyol. Sarkozy passa per davant de Zapatero i autoritza distintius regionals a les matrícules dels cotxes francesos., segons llegeixo a l'Avui. No hi ha manera. París accepta la territorialitat, mentre Madrid manté i reté el centralisme de la una, grande y libre. Així va la cosa. Mentrestant, gaudirem del .cat.