Ramon Barnils a El Temps el 1986
Divendres.La Veu
de Lleida és un diari de les comarques de ponent que acaba de treure
un primer número de prova. Per entendre'ns, periodísticament parlant és molt més
que l'Avui, i tan bo com el
Punt Diari de les comarques
septentrionals, que fan a Girona. El director, Josep Ramon Correal, em diu que només que
en vengui tres mil exemplars ja resulta, empresarialment; s'explica perquè,
La Veu deLleida, el treu la mateixa empresa, la
mateixa redacció i els mateixos tallers que LaMañana de Lérida. També diu que li resulta
més fàcil que els seus redactors li vulguin treballar en català que no pas en
espanyol. I ho remata dient que, si tinguéssim una agència de notícies que
servís informació als nostres mitjans com passa a qualsevol país normal, a hores
d'ara ja tindríem un tercer diari en català -un tercer diari a seques, si
parléssim d'un país normal i corrent.
L'Associació de la
premsa comarcal ha decidit de projectar una agència de notícies que els
serveixi. Correal, director de diari, està amb contacte amb Punt Diari, de Girona; Regió 7, quasi diari de Manresa, i
9 nou, també quasi diari de Vic,
per fer públic que, amb una agència nacional de notícies, el nombre de diaris
augmentaria vertiginosament -a partir dels dos que ara
tenim.
Com que les agències
nacionals de notícies són un organisme més de l'administració, en aquest cas i
vistes les circumstàncies seria de la Generalitat d'Amunt, em veig en
l'obligació professional de manifestar a Correal i als seus col·legues i meus,
interessats en la matèria, la meva opinió personal i fonamentada: cada vegada
estic més convençut i veig o preveig més indicis que, per tenir una agència de
notícies digna d'aquest nom, només ens cal una cosa: que l'operació Roca
fracassi de manera estrepitosa i irremeiable.
Si no, tenim Efe,
bilingüisme ben entès, i l'actual solidaritat amb els homes i les terres -i les
notíciesd'etcètera, etcètera, etcètera.
He demanat a la
delegació al Principat d'aquesta revista que demani permís a la cúpula perquè em
deixi publicar una informació més llarga sobre aquest afer, que considero més
important per a tots nosaltres que no ho està sent TV3 -he dit més important que
no pas TV3, i amb això, llegint entre línies, i forçant la malfiança, potser es
pot endevinar per què ha de fracassar l'operació Roca si volem una agència de
notícies com qualsevol país normal.
Diumenge. Llegeixo Notes obreres, de Rovira i Virgili: dos centenars d'articles
de l'escriptor, periodista i polític que no tenen pèrdua. Per una cosa o per
l'altra, tots s'ho valen. Encén la sang de veure com, gràcies a la transició
postfranquista, els assalariats de tot nivell (la diferència entre la gàbia de
ferro i gàbia d'or és petita, si l'ocell es una persona amb dignitat) hem
retrocedit en drets, en consciència i, sobretot, en dignitat: en condició
humana. El franquisme sense Franco -l'ambició de poder sense matís d'ideologia,
la submissió sense resistènciaencara dura; i de quina
manera.
Dimarts.Àngel
Portet, de la Pobla de Segur estant, en comunica per careta que té
notícies que Ramon Boixareu ha
acabat la transcripció de tot el Calaix de
Sastre del baró de Maldà -una taca que jo havia vist en el panorama
de la nostra erudició-. Es veu que Boixareu s'hi ha passat anys: quin remei,
vist que el baró antecessor de l'aristòcrata socialista, obrer, espanyol i
delicat Kossé Luiz de Bilallonga,
es va passar una cinquantena anys escrivint pràcticament cada
dia.
Ja el tenim
transcrit, doncs. Ara, a veure si s'edita, i com s'edita. Però no cal
desesperar-se, si pensem que no hi ha cap edició completa seriosa, ni una, de
cap dels nostres grans escriptors d'obra extensa: ni de Llull, ni de Pla, ni de
Verdaguer, ni de Carner.
Dimecres. Poesia. Fragment de l'himne a Rocafort de
Campolivar, a l'Horta, música del mestre Dolz, lletra de F. Valero:
que el dolor ni li fa "mella"
perquè sofria a consciencia
present està en
Les
són simpátiques i alegres
[Article de Ramon Barnils publicat a El Temps el 1986]